El bou d'Osborne

Per fi, lloats siguen els déus, per fi podré descansar! Per fi podré eixugar-me les llàgrimes que em cobrien el rostre des de fa tants dies! Per fi, amics meus, podré dormir i dir adéu a tantes nits d’insomni, dolors i patiments!

Que quin és el motiu de tanta felicitat per a mi? Que quina és la causa que em farceix el cor de plaer, joia i goig? Que no ho sabeu? Que no heu llegit la premsa?

Doncs jo vos donaré la notícia; la grandiosa i meravellosa notícia:

L’empresa Osborne ha decidit tornar a plantar el seu bou orgullós, altiu i conyaquer a Tavernes de la Valldigna. Eixe gran monument a la raça i a l’orgull ibèric que enderrocaren les forces separatistes i comunistes del mal, fa uns mesos.

I no només això, sinó que, a més a més, han dit que, tantes vegades com el tomben les hosts perverses i malignes dels catalanistes irreverents, tantes vegades el tornaran a plantar. “Para cohone lo nueztroh!”, ha declarat un dels seus representants.

Que la gent ho sàpiga, doncs! No ha de romandre ni un sol pam del “suelo patrio español” sense el seu corresponent bou.

Perquè açò és Espanya, que collons! Una Espanya “Grande y Libre” i plena de bous torturats i assassinats com a màxima representació d’un imperi on mai s’amaga el Sol..., ni el poc trellat. Bé, els temps canvien; no passa res. Abans, aquest imperi imperial i castellaníssim, era representat per una àliga i ara per un bou. Hem passat de les aus de presa, als mamífers remugants amb banyes. Bé està!

Però quina alenada he pegat en llegir la notícia, xe!

I el cas és que jo, emprenedor i actiu com sóc, ja havia pensat en substituir el bou. Volia posar al tossal, on ens mirava vigilant i a l’aguait com un guàrdia civil de trànsit, el bou ara tombat, un ruc, un burro que, almenys, ens alegrara la vista i l’esperit.

En fi, jo crec que la idea era bona. No?

Bé, ho consultaré amb Grupo Osborne, l’empresa de begudes alcohòliques que es dedica, altruista com ningú, a vetlar pels interessos patriòtics i espirituals (o era espirituosos?) d’aquesta gran nació.

En tot cas, i per fi, Tavernes de la Valldigna tornarà a esguardar l’horitzó amb esperança i alegria hispàniques!


 

Comentaris

jm valència
3.

El ruquet es mes simpàtic i no es tan "machote", "osborne cosa de hombres"

  • 3
  • 0
pudentet la safor
2.
Els nazis marcaven els jueus amb un nombre als camps de concentració. El franquisme també va pensar en marcar als rojos pero calia molta feina i el millor era unificar la dictadura amb simbols: La corona franquista, la roiga i gualda, la marxa reial feixista i per tota la terra conquerida i rendida clavar-li el bou. El bou es la marca de la espanya negra (tots son negres excepte quan els barbars comunistes llibertaris-masonics els pinten els ous de roig), del bon conyac i milers d'hores de footbal per la TV. Es el record perdurable de la feina a casa i de casa a la feina. I el bou hi es perque t'en recordes. Per quan gires la corva del Tossal el vegues hi plantat, amb dos ous andalussos, proclamant l'unitat de la patria d'ells (que no la teva).
Deia la cançó: "aunque levanten diez mil veces los puentes, diez mil veces los tumbaremos". I ja pot vendre conyac l'Osborne.

Ho dic per l'aire que fa tan fort al tossal, malcreguts!.
  • 4
  • 0
Micalet
1.

El ridícul irreverent del bunyol no te límits.
Com molt be explica, ho fan per dellonses que prerrogatives i favors en deu tenir prou la casa Osborne.
En contes d'enrunar el signe del ridícul si hauria de pintar la bandera de Castella perquè fos més vistós i atractiu, o be la senyera si més els abelleix.
El ridículs no els el treu ningú.

  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat