Que quin és el motiu de tanta felicitat per a mi? Que quina és la causa que em farceix el cor de plaer, joia i goig? Que no ho sabeu? Que no heu llegit la premsa?
Doncs jo vos donaré la notícia; la grandiosa i meravellosa notícia:
L’empresa Osborne ha decidit tornar a plantar el seu bou orgullós, altiu i conyaquer a Tavernes de la Valldigna. Eixe gran monument a la raça i a l’orgull ibèric que enderrocaren les forces separatistes i comunistes del mal, fa uns mesos.
I no només això, sinó que, a més a més, han dit que, tantes vegades com el tomben les hosts perverses i malignes dels catalanistes irreverents, tantes vegades el tornaran a plantar. “Para cohone lo nueztroh!”, ha declarat un dels seus representants.
Que la gent ho sàpiga, doncs! No ha de romandre ni un sol pam del “suelo patrio español” sense el seu corresponent bou.
Perquè açò és Espanya, que collons! Una Espanya “Grande y Libre” i plena de bous torturats i assassinats com a màxima representació d’un imperi on mai s’amaga el Sol…, ni el poc trellat. Bé, els temps canvien; no passa res. Abans, aquest imperi imperial i castellaníssim, era representat per una àliga i ara per un bou. Hem passat de les aus de presa, als mamífers remugants amb banyes. Bé està!
Però quina alenada he pegat en llegir la notícia, xe!
I el cas és que jo, emprenedor i actiu com sóc, ja havia pensat en substituir el bou. Volia posar al tossal, on ens mirava vigilant i a l’aguait com un guàrdia civil de trànsit, el bou ara tombat, un ruc, un burro que, almenys, ens alegrara la vista i l’esperit.
En fi, jo crec que la idea era bona. No?
Bé, ho consultaré amb Grupo Osborne, l’empresa de begudes alcohòliques que es dedica, altruista com ningú, a vetlar pels interessos patriòtics i espirituals (o era espirituosos?) d’aquesta gran nació.
En tot cas, i per fi, Tavernes de la Valldigna tornarà a esguardar l’horitzó amb esperança i alegria hispàniques!
