La batalla de PPalència

Els valencians, de la mateixa manera que estem acostumat a les epidèmies anuals de grip quan arriba el fred o a les pujades de la llum quan a Iberdrola li ix dels daixons, també ens hem acostumat –ai las!– als sobtats atacs de patriotisme valencianista i furibund del Partit Popular.

Generalment, els pepaires valencians (perdoneu-me el gentilici tan mal posat) solen recordar-nos i advertir-nos dels terrífics perills catalanistes, quan s’acosten eleccions autonòmiques (tot i que no sempre aprofiten aquestes dates). És llavors quan trauen al carrer la seua artilleria pesada i blavera amb tota l’aviació anticatalanista i la infanteria valencianíssima que no para d’ofrenar noves glòries a tort i a dret... i, sobretot, a ponent.

L’estratègia és ben senzilla; es tracta de culpar de tots els mals culturals, lingüístics i econòmics Catalunya i els seus apologetes valencians. Llàstima no poder culpar-los també de la inundació de Tous i la possible baixada a 2a Divisió del València CF!... Vaja, jo sempre donant idees!

Però bé, es veu que ells ho han calculat ben calculat i deuen haver tret la conclusió que per cada vegada que amollen paraules i expressions com ara, “Catalunya, Puigdemont, Acció Cultural, Eliseu Climent, ‘No mos fareu catalans!’ o pa amb tomàquet", es guanyen uns 1.000 vots; d’ací la seua contínua i cíclica reiteració. Van amb la seua maquineta de calcular i van traient comptes... 5 exabruptes i desficacis anticatalanistes al dia, multiplicat per 1.000, són 5.000 vots al dia, i per 7 = 35.000 vots a la setmana. Magnífic! Ja es veuen una altra volta, de la Generalitat estant, robant, estafant, manipulant, delinquint i mentint per tal d’ofrenar noves glòries a Espanya, als seus amiguets, i a les seues butxaques. Ai, que bo! Quin orgasme més gruixut que tindran!

I tot això, si més no en bona part, gràcies a l’anomenada Batalla de València, que jo preferesc dir Batalla de PPalència... i que em perdonen els habitants de la noble ciutat castellana de Palència. Jure que no hi tinc res en contra... de fet, ni tan sols sabria ubicar-la, ara mateix, correctament al mapa.

Per als més desmemoriats o joves, recordaré, breument, que és així com va ser anomenat el conflicte social i identitari que fou promogut, durant la transició, per la dreta valenciana més reaccionària per tal de conservar els seus privilegis heretats del règim franquista.

Aquest conflicte, que arribà a extrems molt violents, provocà una fractura política i social a tot el País Valencià que encara s’arrossega hui en dia. I això és, en part així, gràcies als mitjans de comunicació afins i a la manipulació constant amb què es bombardeja contínuament des d’aquestes publicacions o televisions, sempre ben disposades a donar veu a qualssevol polítics, amb ínfules de filòleg en romanística, que defensen les particularitats lingüístiques valencianes..., en el bell idioma de Cervantes o en valencià amb faltes d’ortografia i un bon grapat de castellanismes.

No deixa de ser paradoxal, que el partit que més ha fet per eliminar i acabar amb la nostra llengua en l’Educació Pública, durant els seus més de vint anys de govern, pretenga sempre portar com a bandera la seua defensa contra l’imperialisme català.

Exaltar la simbologia més pretesament valenciana com són la bandera, la llengua o l’himne, són les armes que hom sol utilitzar.

El fet que la majoria d’aquestes proclames imbuïdes de transcendent patriotisme, siguen fetes en castellà, no semblen impedir que molta gent hi combregue i compartesca aquesta espècie de psicosi col·lectiva.

D’aquells anys ens vénen a la memòria noms de persones i grups de difícil classificació com Vicente González Lizondo i la seua extinta Unió Valencia (engolida, finalment, pel PP), María Consuelo Reyna i el seu libel ultraconservador Las Provincias o Juan García Sentandreu i l’organització blavera i feixista anomenada GAV.

Tot açò que comente, ha estat relacionat sempre, d’alguna manera amb el PP valencià, que ha sabut traure rèdit electoral de totes aquestes lluites polítiques i lingüístiques.

Així doncs, conclouré: no cal ser un erudit en política ni ser massa parcial, per a deduir o sospitar que el PP es podria considerar com el partit més nociu i tòxic per a l’economia, la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques de la història moderna del País Valencià. Per tant, considere aquest partit, envoltat per un núvol constant de deshonestedat, corrupció, hipocresia, franquisme i balafiament econòmic, com l’enemic públic número 1 del poble valencià.

Exagere? Ja m’agradaria, ja! Aviats estem!

Ah, per cert, això d’allò del que són, realment, la majoria dels membres d’aquest partit, per a la meua opinió, té un nom ben nostrat i amb més de 300 anys d’història entre nosaltres: BOTIFLERS!


 

Comentaris

AMARCORD Oliva
7.
#6 Lerma, Felipe Guardiola i resta del PSPV-PSOE eren els mesells abjectes de Felipe i Alfonzo; dos sevillans que li van fer més mal al País Valencià que una pedregada. Gràcies a la seua defecció vers les nostres reivindicacions va tornar al poder l'oligarquia extractiva de sempre i els epígons franquistes.
  • 2
  • 0
Via Fora Alzira (Ribera Alta) PV
6.
#2 També afegiria al Joan Lerma, personatge sinistre sense ofici ni benefici des de la transició i vivint del "cuento"i no tenir un parell de collons per posar-los firmes als fatxes com en teoria un socialista i d´esquerres en els anys 80/90 del segle passat deuria de fer-ho. Avui en dia sabem el que són i donen pena.

Tan mateix volia comentar que el FBI d´Estats Units ja va alertar a finals del segle passat un possible conflicte amb l´estat espanyol quan el País Valencià deixarà de mirar cap a Madrid i ho fera cap a Barcelona.

Salut i País!
  • 3
  • 0
Pudentet La Safor
5.
Abril Martorell va ser la persona mes nefasta que puga haver tingut aquest Pais. També la M. Consuelo Reyna manipulant el seu periòdic ultra feixiste "Las provincias" que destilava verí contra el valencianisme. Es practicava la politica d'incitació al terrorisme i al poc, grups d'exaltats feixistes posaren bombes a filolegs i repartiren violencia a les universitat i pel carrer. El bressol dels pijos franquistes pupulaba pel Cap i Casal, als pobles es notava menys. Una época de terror i de violencia, de mentides i d' injusticia. Un atac sense paliatius a la nostra identitat per acavar de destruir-nos com a poble.
Encara perdura la seva llavor i els seus signes- Comunitat, taca blava i per ofrenar l'imno de noves glories.
I ja seria bé de canviar-ho!!!
Encara tenim que des-fer moltes barbaritats que ens varen imposar.
  • 7
  • 0
On va la corda va el poal! Benicolet
4.

Fernando Abril Martorrell, Alfonso Guerra, Manuel Broseta....i un escenari de"bufa" social a la qual tan propens és el nostre poble en èpoques de vaques grosses. Peró ,guaita, la gent passa molt fàcilment del pantxa-contenta al destrellat en època de vaques flaques. Tingueu ben present el que va ocórrer en el 36, d'una societat nacional-catòlica va sorgir un poderós moviment anarquista. Per açò és tan inportante no donar solució de continuïtat a dos escenaris tan diferents

  • 6
  • 0
Joan València
3.

el PP és un grupuscle fatxa zombie del temps del franquisme que l'elit burgesa valenciana li riu les gràcies desgraciades

  • 10
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat