Benvolguts i benvolgudes senyors i senyores blavers i blaveres


Benvolguts i benvolgudes senyors i senyores blavers i blaveres,

Com que, darrerament, he pogut comprovar que en molts dels seus escrits, cartells i comparticions en la Xarxa, protesten indignadíssims, transcendentalíssims i valencianíssims, contra la possible represa de les emissions del canal autonòmic català, al País Valencià, he decidit prendre’m la gosadia de donar-los un consell. Ajudar el proïsme i procurar el seu bé, tant anímicament com cultural, és una tasca encomiable que hem de procurar dur a terme entre tots, sempre que siga possible.

Supose que tenen por que si torna a poder vore’s la TV3 al País Valencià, algun incaut desprevingut mire i escolte notícies en català i caiga fulminat al sòl, víctima d’un atac d’ansietat, febre o ves tu a saber què; o pitjor encara, que algun tendre i innocent xiquet valencià comence a afeccionar-se a algun programa parlat en català i acabe rebutjant l’orxata amb fartons i la paella, i proclamant, tot brandant una quadribarrada, la unitat dels Països Catalans.

Així doncs, m’agradaria informar-los per si ho desconeixen –i ara ve el meu consell altruista–, que existeix un prodigiós i meravellós invent, anomenat "comandament a distància". És molt pràctic i senzill d'utilitzar. Es tracta d’un petit aparell ple de botonets amb numerets. Crec que, fins i tot, vostés poden provar-lo. Bàsicament, el seu ús consisteix en, mentre vas fent zàping, anar descartant tots els canals que no t'interessen, fins que arribes, amb una mica de molta sort, a un bon parador televisiu; així de senzill. Fins i tot els xiquets el poden fer servir; sí, els tendres i innocents xiquets valencians, també. Que no t'agrada la TV3? Molt bé. Poses un altre canal i ja està. Que no vols vore la TV3? Doncs no la veges! Qui t’obliga? Algú t’apunta amb una pistola perquè t’hages d’engolir tots els Polònia, tots els Crackòvia o tots els Telenotícies vespre? 'Tat' que no sembla gens complicat?

Potser vostés deuen preferir visualitzar altres canals més imparcials, seriosos i objectius, en una llengua més propera a la nostra, com els d’Intereconomía Televisión, 13TV, TVE o l’extint Canal 9, exemple enyorat del periodisme més objectiu i valencianíssim del panorama informatiu del món mundial (Mode On ironia).

A mi, personalment, molts dels seus programes i periodistes, em semblen vomitius, demagògics, populistes i parcialíssims, però no se m’ha passat mai pel cap demanar la seua prohibició. Jo, simplement, no sintonitze eixos canals i prou; que sóc una ànima sensible i delicada i certs espectacles vergonyosos, simplement, no els puc pair.

Cadascú –almenys en teoria– és ben lliure d’escollir el canal i el programa que vulga i, fins i tot, d’apagar la tele i distraure’s llegint un llibre o pegar una volta per la muntanya.

Però home, això de prohibir televisions és una cosa molt lletja i una mica, una miqueta només, feixista. Deixen que els altres també decidisquen, pel seu compte, què volen vore i què no. Em sembla recordar que en això consisteix la democràcia... i la decència també. De res.

PS: Si finalment, prefereixen, com he suggerit, llegir un llibre –cosa que dubte, i perdonen la sinceritat–, els aconselle que en trien un que parle de la història de l’antiga Corona d’Aragó... o Corona catalano-aragonesa, com diuen alguns historiadors, per allò de fer més justícia a la realitat política d’aquella època i aquells territoris. O també podrien triar algun llibre de filologia, per exemple... sí, clar, de filologia catalana. Poden arribar a aprendre moltes coses. Au, cacau!


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat