Any 2016. Sembla futurista! A les pel·lícules dels anys 80, als xiquets i xiquetes ens van fer creure que l’any 2000 hi hauria cotxes voladors, vestiríem amb roba platejada i fosforito, viatjaríem a la lluna i mil històries més. La realitat, però, sempre supera la ficció.
Quan escric, i moltes vegades també quan parle, tinc el vici de nomenar bastant Fuster. El motiu, o l’excusa, és que mentre escric sempre em ve al cap. Sempre recorde algun aforisme, algun pensament, part d’algun escrit… que li ve al pèl.
Com ara: Forma part d’una bona educació saber quan cal ser maleducat. I a mi, ara no sé si em cal, però ho necessite. Com a bona valenciana, amb to valencià: IE, QUE SE’N VAGEN A FER LA MÀ!
Dos dies abans d’acabar el 2015, twitter em porta un mal d’estómac i un fàstic que no puc ben bé limitar. Un xic escriu: “53 mujeres asesinadas en 2015. Pocas me parecen para la cantidad de putas que hay por ahí”. Ni el vaig compartir, ni li vaig contestar. No entenc com es pot permetre que la gent diga aquestes barbaritats amb total impunitat. Absoluta. Ara! Que no passe pel cap cagar-te en la bandera de la “grande y única”, que et cau el pèl!
Anna Gabriel, diputada de les CUP, rep uns quants “piropos” per la manera de vestir. Per la manera de ser. La mateixa gent que la critica, és la gent que defensa la “llibertat” de les famílies per a escollir l’escola per als seus fills i filles. Disculpeu? Lliber… què? No ens insulteu la intel·ligència, per favor. La nostra suposada llibertat fa molts anys que l’han limitada persones com les que ara insulten Anna Gabriel.
Mónica Oltra també fou més que insultada quan “pretenia” ser presidenta de la Generalitat. Quina barbaritat! Com s’atrevia ni tan sols a pensar-ho? El PSOE valencià trau els pitjors resultats de la història, mentre que Compromís passa de quatre diputats a 19. Com se’ns pot ocórrer a la gent de Compromís pensar que podem tindre la Presidència?? Aquesta Mónica… quina prepotent! Com s’atreveix?
Aquests són només quatre exemples de la quantitat innumerable de barbaritats que he estat escoltant els últims mesos. Hi ha qui em diu que sempre estic igual. Que si el feminisme, que si la violència masclista, que si la política… doncs sabeu què? ANEU A FER LA MÀ tots els que em dieu això. No em pense callar. Ben al contrari.
Em sembla infinitament ridícul que donem peu a gent que es dedica a atacar impunement les persones que estan tornant la política al servei de les persones. Perquè això és el que està passant. I, a sobre, de la mà de dones com aquestes que nomene. DONES. Amb majúscules. Reivindiquem el nostre paper en tot! En absolutament TOT!! Després de tants anys d’opressió, de lladres i corruptes, de mala política, de gestió nefasta, de treballar contra el poble… qui està posant les coses al lloc? Per favor, ens ho fem veure?? La política, per fi, té nom de dona.
Avui ens despertem amb una notícia del conseller Rafa Climent: haurem de pagar 700 milions d’euros dins al 2030 per Fira València. Contra això, la nova política lleva el copagament a més d’un milió de persones, es lleven privilegis a gent VIP (la nostra gent VIP és una altra), ajudes de llibres, aposta per la sanitat i educació públiques… no vaig a entrar ara en enumerar-ho tot, però de veritat, és impressionant el que s’ha fet des del 24 de maig. IMPRESSIONANT. I no s’ha fet res més que posar la política al servei de les persones.
Personalment, la goteta que va fer caure tota l’aigua del meu got ha estat la cercavila cívica de les tres magues de gener.
Una feina impecable organitzada per Cristina Escrivà i la Societat Coral El Micalet. Amb una posada en escena espectacular gràcies a Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos. Vos promet que vaig plorar d’emoció. Rosa, Igualtat. Manola, Llibertat. Llum, Fraternitat. Les tres Magues de Gener que ens porten com a desig felicitat i cultura. Al balcó de l’ajuntament de València, que torna a ser de totes i tots. De totes i tots, repetisc. No d’uns pocs. Mai més.
La caverna més rància no sap per on traure-li punta a tot açò. Mescla coses. Enganya a la gent, com sempre, fins el punt de llegir a facebook persones defensant els reis mags d’Orient, atacant Ribó de voler canviar una tradició i inventar nous costums… A aquesta gent, a tota, el meu desig per al 2016: llegiu. Llegiu i informeu-vos! Un poble cult és un poble difícil d’enganyar. I a molts de vosaltres, us enganyen. València va tindre la seua cavalgada, amb els reis d’Orient (no vaig a entrar en com d’inventada és aquesta “tradició” tan “nostra”… però sí que faré un apunt: sabeu que venen d’Orient? A aquests no els poseu fronteres?).
A Rosa, Manola i Llum els han caigut les crítiques més dures que he escoltat des de feia temps. De nou, tot el meu suport. TOT. Absolutament tot. I si defendre valors com la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat és ser gorda i puta, senyors i senyores, jo sóc gorda i puta. Però molt gorda i molt puta, eh? Que no en quede cap dubte.
Se solen desitjar coses per al començament d’any. Per la sensació d’inici de nou temps, de nova oportunitat. No deixaré passar aquesta: per a tota aquesta gent que ja no sap com atacar la il·lusió i el canvi: ie, aneu a fer la mà! Sabem que teniu molta ràbia i molta malícsia (sí, malícsia) però què li anem a fer? La gent ha obert els ulls! A tota la bona gent, us desitge de veritat que llegiu, que us informeu de tot. Ja sabeu: del que et conten, res, i del que veieu, la meitat. No vos creieu a les primeres tot, hi ha molta gent enfadada perquè ha perdut el sillonet i inventarà i falsejarà el que calga per a recuperar-lo. De la vostra mà està tot. I per a mi, un desig ferm: que no em callen, i que la il·lusió, la força i la passió (altres tres bones magues) no em deixen mai.
