2. Nimfes i natura. Nàiades (I). Nenúfars.

Molt abans de les formalitzacions científiques actuals els humans van intentar interpretar, explicar, predir la natura mitjançant els mites. El resultat és que el món natural conserva una miríada de noms i conceptes associats a mites i a personatges mitològics. Estudiar-los pot ajudar a obrir portes en el mur que separa “les dues cultures” en la mesura que els mites han aportat imatges i símbols tant a les “ciències” com a les “lletres” [1].

I paraules. Perquè quan són conegudes, assaborides, “les paraules parlen”. També en les ciències de la natura. I pel que fa als noms científics, paladejar els d’origen mitològic ajuda a interpretar-ne el sentit i a vincular-los a uns altres àmbits temàtics.

Això sí, per atrevir-se a transitar entre els diferents camps temàtics potser caldria començar per demanar paciència i clemència a les guardianes dels saber ancestrals, les muses. I així ho fem: Synchoréste , O Moúsa , to thrásos tou Climentida Danieli [2].

I no tan sols a les poètiques muses, sinó també a les nimfes[3] protectores de la natura en les seues múltiples manifestacions: muntanyes i coves; mars d’aigua salada (oceànides, i les mediterrànies nereides); rius (potàmides[4]), fonts i estanys d’aigua dolça (nàiades); arbres de les muntanyes (orèades) i dels boscos (dríades); i també les associades a un arbre o a una espècie en concret, les hamadríades.

Però, parlem de les nimfes. I de la seua relació amb la botànica i amb altres camps de les ciències de la natura.

Nimfes. Un nom evocador dels mites del passat, sí, però que també ha deixat petjada en la història natural:

– En entomologia designen l’estadi juvenil, immatur, de determinats insectes de metamorfosi senzilla que maduren sense fer capoll i que, a diferència de les larves, són semblants als adults. I, així, presenten l’estadi nimfal libèl·lules, paneroles, tèrmits, pregadéus, grills i llagostes, polls, xinxes i pugons. I si les nimfes són aquàtiques reben el nom de nàiades, com és el cas dels plecòpters o mosques de pescar.

– I en botànica identifiquen el gènere dels aquàtics nenúfars, Nymphaea -família nimfeàcies- amb espècies etnobotànicament tan atractives com els flotants lliris d’aigua –N. alba– i els lotus egipcis, tant el lotus blanc –N. lotus– com el lotus blau –N. coerulea.

Això contrasta amb la presumpció popular de què les nimfes estaven dotades d’una notable capacitat seductora i fins i tot d’una hipersexualitat malaltissa; de fet, el mot nimfomania, avui en desús, ha servit per designar la síndrome d’excitació persistent en determinades dones (l’equivalent en els hòmens seria la satiriasi) que les porta a manifestar un interés sexual violent i insaciable.