Segons el mite grec recollit i versificat pel romà Ovidi a Fastos (Fasti), la nimfa Lotis va ser metamorfosada en un lotus per escapar de la persecució del fàl·lic Príap.
Aquest mite, que ja vam comentar la setmana passada, no era però la primera aproximació etnobotànica als lotus.
Perquè, segles abans, els lotus havien protagonitzat unes altres fites culturals a l’antic Egipte.
Vegem-ho.
ELS LOTUS I EGIPTE
Els dos lotus més coneguts, el blanc (Nymphaea lotus) i el blau (N. coerulea), es van vincular en l’antiguitat al país del Nil, atesa la importància que se’ls donava en la cultura egípcia i l’enorme prestigi que aquesta tenia en tots els àmbits amb què interactuava (1).
Lotus blanc, Nymphaea lotus.
La flor del lotus blanc obri els pètals en pondre’s el Sol, tot emergint entre les suradores fulles, i els tanca a l’alba. En cert sentit sembla anunciar l’arribada i visibilitat de la també blanca Lluna, i per eixa raó el lotus blanc li va ser dedicat.
Per contra, les flors del lotus blau s’obrin amb l’aurora i es tanquen amb el crepuscle tot submergint-se en l’aigua de l’estany. En obrir-se, la flor mostra els grocs estams en el centre de la blava corol·la alhora que emet una suau i dolça flaire que estimula el gust per la vida. ¿Com no associar-lo, amb tot això, amb el Sol? I així ho van fer els egipcis.
Lotus blau, Nymphaea coerulea.
El Baix Egipte -delta del Nil- era representat pel papir, Cyperus papyrus, mentre que l’alt Egipte -al sud- ho era pel lotus blau (Nymphaea coerulea).
El lotus blau es troba representat icònicament en els capitells de les columnes dels temples, tant com a flor oberta a les de l’exterior com a capoll tancat a les de l’interior.
I si la columna és prismàtica, en la cara orientada al sud, la més il·luminada pel Sol.
Columna i capitell amb lotus tancat (XII dinastia); Columna exterior i capitell amb el lotus obert; Columna prismàtica, amb lotus a la cara sud. Imperi nou, XVIII dinastia.
Però no és tan sols en arquitectura on figuren els lotus.
També se’n troben a les restes arqueològiques relacionades amb ofrenes sagrades; i en garlandes funeràries; i en rituals de naixement i de mort; i en aquariofília.
I fins i tot com a símbol, ja que en la numeració egípcia el número mil estava representat per un lotus, ja que n’hi havia “a milers”.
En la pintura mural egípcia es habitual trobar imatges de lotus.
I en el terreny pràctic cal destacar el seu aprofitament, tant com a aliment com per a induir estats psíquics diferents dels habituals.
I d’eixes funcions, com a aliment i com a psicotròpic, i de com això va influir en alguna de les nostres fites culturals, parlarem la propera setmana.
(1) Tot i no ser-ne exclusius, la seua influència cultural va ultrapassar les fronteres del país del Nil i va arribar, entre altres, a la Grècia d’època clàssica.
(2) Regió compresa entre la primera cascada del Nil, a Assuan, i l’inici del Delta, al Caire.
