Molt sovint el coneixement es pot descriure com a ondulatori, com les ones que es formen en un estany quan s’hi llança un objecte. Ones que en trobar una petita obertura en algun obstacle són capaces de travessar-la i obrir-se de nou per continuar l’expansió.
L’etnobotànica posseeix, en certa mesura eixe “caràcter ondulatori”. Perquè les “ones culturals” generades per la relació dels humans amb les plantes sovint s’expansionen de manera quasi autònoma pels camps epistemològics en els quals han penetrat.
I tant se val que siga la lingüística com la pintura, la música com l’arquitectura, la farmacologia com la química aplicada, la gastronomia com la toxicologia: la planta, humanitzada, esdevé una font d’inspiració cultural.
I des del punt de vista de l’etnobotànica alguns dels aspectes culturals més notables han sigut l’alimentari i el psicotròpic.
ELS LOTUS ALIMENTARIS.
La importància dels lotus a l’antic Egipte anava més enllà de l’univers simbòlic ja vist al capítol anterior.
Perquè també servien d’aliment gràcies a la fècula, al midó, que contenen els rizomes.
Heròdot (s. V aC), el “pare de la història”, afirma que els egipcis se’ls menjaven. I al seu torn el “pare de la botànica”, Teofrast (s. II aC), ho confirma en Περὶ φυτικῶν ἱστοριῶν (Peri fitikon istorion) o De historia plantarum.
També el metge grec del s.I dC Dioscòrides Pedaci ens en parla a allò que es pot considerar l’enciclopèdia de plantes medicinals més important de l’antiguitat clàssica, Περί ὕλης ἰατρικής (Perí ýlis iatrikís) o, en llatí, De Materia Medica.
Durant el renaixement el metge i humanista segovià Andrés Laguna va fer una traducció comentada d’aquesta magna obra l’any 1555.
Portada de l’edició facsímil de 1555 del Dioscòrides “de Laguna” (2). Portada de l’edició facsímil de 1556 (3)
“El Loto Egyptiaco que nace en los campos anegados de las inundationes del Nilo, produze vn tallo como aquel de las hauas: la flor blanca, pequeña, y semejante à la flor de lis: la qual (segun dizen) al salir del Sol, se abre, y saca la cabeça fuera del agua: y por el contrario, se aprieta, cierra y çahunde, quando el Sol baxa de nuestro Horizonte. Su cabeça es muy grande, y como la de las dormideras: dentro de la qual se halla vna simiente a manera de mijo, la qual suelen secar los Egyptios, para mezclarla en los panes. Su rayz es semejante à vn membrillo, la qual se come cruda, y cozida. Empero quando se cueze, cobra la mesma qualidad de vna yema de hueuo.
ANNOTATION Hallanse muchas especies de Loto: una de las quales es la llamada Egyptia, cuya simiente y rayz es mas util à la bucolica, que a algun effecto de medicina. Hazen los Egyptios de la simiente pan, y comen la rayz cozida y assada, por ser suauiβima al gusto, y de grande mantenimiento.“
Dit això, algun lotus no tan sols es considerava un aliment “material”, sinó també “espiritual”.
EL LOTUS PSICOTRÒPIC
El lotus blau Nympahea coerulea conté alcaloides com la nuciferina i l’aporfina que són psicotròpics, és a dir, alteradors de les percepcions i de les sensacions.
I, també, la seua flaire indueix sopors i evanescències més o menys gratificants per la qual cosa se’l considerava que servia com una mena de trànsit, o de pont, entre el món dels vius i el del més enllà.
Datada entre 1550 i 1292 aC (XVIII dinastia), aquesta estela funerària mostra el difunt olorant un lotus; al costat, ampliat, el motiu.
I per què els acompanyants de l’heroi es resistien a deixar “el país dels lotòfags” (6) quan hi van passar una temporada.
Gravat antic en què Ulises s’emporta del país dels lotòfags els tripulants del seu vaixell.
(1)Dedicat a Pablo Rosser Limiñana, arqueòleg tan enamorat de la seua professió com capaç de compartir les seues troballes i d’estimular el gust per conèixer-les. Tot i haver centrat els seus estudis en el territori lucèntic, el migjorn del País Valencià, posseeix i transmet una visió ampla de la koiné, l’espai cultural compartit de la conca mediterrània. Ho podem comprovar en el següent vídeo, recull de fragments d’una conferència que va oferir a Alacant en octubre de 2015 i dins el curs “Botànica i cultura” que l’autor de l’article impartia a la Universitat popular d’adults de la Universitat d’Alacant. El títol de la conferència era “Plantas ctónicas, del mundo de ultratumba”; i en el següent fragment es parla dels lotus.
(2)Aquesta edició es pot consultar a punxant ací.
(3)Edició del 2005 patrocinada per la Fundación de Ciencias de la Salud i GlaxoSmithKline.
(4)Aquest epígraf, del capítol CXV del Libro IIII (sic), el refereix Laguna al lotus que adjectiva “egipci”; prèviament, al capítol CXXXIIII (sic) del Libro I, havia parlat “Del arbol llamado loto” que identifica amb el castellà almez (Celtis australis).
(5)Sota el nom de Plantas medicinales. El Dioscórides renovado (1961), el botànic, farmacèutic i químic català Pius Font i Quer (1888-1964) va fer la revisió més reeixida de la flora farmacèutica a partir de les antigues revisions renaixentistes d’Andrés Laguna i Andrea Mattioli. L’obra de Font i Quer destaca per la qualitat literària, assagística i etnobotànica tant com pel rigor botànic, accessibilitat i actualització bioquímica de la informació que conté.
(6)Sobre què eren realment els “lotus” que menjaven els lotòfags hi ha discrepàncies entre els tractadistes: mentre que per a uns es refereix al lotus blau Nymphaea coerulea per a uns altres n’era una mena de gínjol (Zizhiphus lotus); o de caqui ataronjat i amb sabor entre dàtil i pruna (Diospyros lotus); o de lledó (Celtis australis)…; en fi, “per a tots els gustos”.
