L’assutzena mariana i la puresa virginal

26 març 2016 01:00h
Paraules Clau: Etnobotànica, assutzena, lliri blanc, Lilium candidum, Anunciació, Renaixement. 
 
INTROIT
 
Escric aquest article el vint-i-cinc de març de 2016, festivitat de l’Anunciació o Encarnació [1], nou mesos abans de Nadal o naixement de Jesús per als cristians.
 
I continuem parlant dels lliris i d’un en particular: el lliri blanc, Lilium candidum, també conegut com assutzena.
 
Unes plantes els noms de les quals -lliris, assutzena- corresponen a les transformacions lingüístiques dels fitònims d’una planta de forta càrrega simbòlica en l’antic món egipci, el lotus Nymphaea caerulea, símbol del Sol.
 
Les plantes es presten a un estudi polifacètic, pluridisciplinari: el de la planta en si, la distribució, l’evolució, les relacions ecològiques i les associacions que forma, els usos (medicinals, fabrils, culinaris, agronòmics...), la inserció cultural (artística, simbòlica, lingüística...), etc.
 
Altrament, a les obres d’art les plantes poden representar múltiples papers: tindre un caràcter decoratiu -natural o fictici-; ser elements del paisatge real o d’un d’imaginat; servir per a ocupar espais altrament buits... També poden servir de símbol, de referència o de síntesi d’idees i adquirir amb això un valor didàctic, evocador i, fins i tot, de vertebrador social si s’aconsegueix que la col·lectivitat assumisca com a propi el rol que se li atorga.
 
En el capítol anterior hem parlat del lliri blanc o l’assutzena Lilium candidum, la flor que potser fóra la primera en ser cultivada per la humanitat com a ornamental; la flor que, com a conseqüència del seu color blanc (candidum), se l’ha associada simbòlicament amb la innocència, amb la puresa.
I vam veure com era l’atribut identificador de nombrosos sants als quals se’ls suposava una castedat exemplificadora, edificant. I òbviament s’ha fet servir com a atribut de la Mare de Déu, considerada Verge.
 
L’ASSUTZENA MARIANA
 
Durant el Renaixement van ser nombrosos els artistes que van dedicar quadres a l’Anunciació o Encarnació, altrament dita Salutació de l’arcàngel Gabriel, en què aquest visita Maria per a comunicar-li que ha sigut escollida per a ser mare de Jesús-Déu.


Anunciació (fragment), de Jan van Eyck. (1436; National Gallery of Art, Washington DC).

Així, una jove i verge Maria -una nimfa, en terminologia precristiana- ha sigut triada per un déu que la cobriria amb la seua potència per a infantar-li un fill alhora diví i humà.
 
I ¿què té a veure l’assutzena en aquesta història?
 
Anem a pams.
 
Una gran part dels quadres del Renaixement referits a l’Anunciació mostren assutzenes Lilium candidum.
 
En molts casos decoren l’estança mentre que en uns altres són oferides per l’arcàngel enviat per Jahvé-Déu.
 
La major part de tots eixos quadres són molt rics en elements iconogràfics de caràcter simbòlic que han sigut objecte d’anàlisis, estudis i controvèrsies.
 
I les assutzenes també ho han sigut, clar.


Tríptic de l'Anunciació (fragment), de Robert Campin (1430; Claustres -The Cloisters- del Museu Metropolità de Nova York.
 
Però, abans de continuar, centrem-nos en el tema.
 
L’ANUNCIACIÓ, ENCARNACIÓ O SALUTACIÓ
 
Segons l’evangelista Lluc, sis mesos després que Elisabet -cosina de Maria i futura mare de Joan el Baptista- fóra avisada per l’arcàngel Gabriel que anava a tindre un fill tot i la seua avançada edat, Maria va rebre una visita semblant, motiu de joia
 
Llegim a Lluc 1:26-38
 
26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, 
27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 
28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: -Alegra’t, plena de la gràcia. Déu és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 
30 L'àngel li digué: -No tingues por, Maria. Déu t'ha concedit la seua gràcia. 
31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tro de David, el seu pare.
33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a l'àngel: -Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué: -L'Esperit Sant vindrà sobre tu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això, el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 
36 També Elisabet, la teua parenta, ha concebut un fill a la seua vellesa; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 
37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir: -Sóc l'esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules.
I l’àngel es va retirar.
 
El moment, màgic per als creients, ha motivat nombrosos pintors, poetes, músics o escultors per a donar-nos el millor de les seues obres. Un moment que continua amb el càntic que, segons el mateix Lluc (1:46-55), Maria elevà a Déu. Es tracta de l’anomenat “Magnificat” [2]: “La meua ànima proclama la grandesa del Senyor”.


Magníficat gregorià.
 

Però, en tot això no hem llegit cap al·lusió a cap planta, ¿no?
 
¿Per què els diferents pintors sí que en posaven, de simbòliques flors, en el moment de l’Anunciació? I, sobretot, ¿per què assutzenes?
 
ANUNCI, SÍ, PERÒ ¿DE QUÈ?
 
Quan es tracta de fer arribar a una població majoritàriament analfabeta una determinada doctrina legitimada per una sèrie de fets màgics i llegendaris, o històrics, els símbols poden ser un factor determinant per al triomf doctrinal. Símbols propis o símbols d’unes altres cultures abduïts i assumits com a propis.
 
En el cas que ens ocupa, la flor triada i compartida pels diferents pintors ha sigut l’assutzena.
 
Però potser no sempre té el mateix caràcter simbòlic.
 
Perquè una cosa és que la flor estiga a l’estança i que això ens indique simbòlicament que Maria és verge. Però, ¿què pot significar que siga l’àngel qui li oferisca la flor? Perquè la virginitat no s’ofereix; de fet ja se la donava per suposada.
 
Així que, ¿i si no fóra un reconeixement de virginitat sinó l’anunci que nou mesos més tard i coincidint amb el solstici d’hivern naixeria un nou Déu?
 
Sense textos dels pintors explicatius del perquè de cadascun dels símbols que figuren als seus quadres només podem fer especulacions; això sí, més o menys sensates en la mesura en què puguem establir relacions amb uns altres de semblants en cultures anteriors o de coetànies.
 
De moment cal considerar la data de la festa de l’Anunciació (el vint-i-cinc de març) i el seu significat: nou mesos abans del naixement de Jesús, i alhora del Sol, el solstici d’hivern.
 
Així que, ateses les dates, és legítim preguntar-se: l’oferiment d’una assutzena a Maria ¿significa l’anunci del naixement d’un “déu solar”?
 
Perquè l’assutzena és una de les plantes vicariants -equiparable- del lotus blau egipci Nymphaea caerulea; una planta de la qual deien capítols enrere (3.2. Nàiades II): “les flors del lotus blau s’obrin amb l’aurora i es tanquen amb el crepuscle tot submergint-se en l’aigua de l’estany. En obrir-se, la flor mostra els grocs estams en el centre de la blava corol·la alhora que emet una suau i dolça flaire que estimula el gust per la vida. ¿Com no associar-lo, amb tot això, amb el Sol? I així ho van fer els egipcis.”
 
Així que si el lotus representava el naixement del déu solar Ra i l’assutzena és la planta substituta -vicariant- del lotus en altres terres, ¿és legítim establir-ne el paral·lelisme?.
 
Les plantes, com veiem, no són tan sols objecte d’estudi, de gaudi o d’admiració.
 
També ens poden servir per a mirar quadres d’una altra manera.
 
I per a fer-nos preguntes.
 
De tot això tindrem ocasió de parlar-ne.
 
En el proper capítol.



[1] El nom que portaven la meua àvia materna i ma mare i que porta la meua germana. A totes tres va dedicat l’article.
[2] Punxant podeu llegir què és un Magníficat. Musicat per diversos compositors, com Tomás Luis de Victoria,  Claudio Monteverdi, Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach, Franz Schubert i altres.
 
next