A la porta nord del baptisteri de la catedral de Florència, el genial Ghiberti va esculpir en bronze algunes escenes bíbliques.
En un dels baix relleus relatius al Nou Testament l’arcàngel Gabriel porta unes flors a la Verge per anunciar-li que Déu ha decidit fer-la mare.
Baix relleu de l’Anunciació a la porta nord del Baptisteri de la Catedral de Florència (1424). Ghiberti.
Assutzena o lliri blanc Lilium candidum [1]
En l’article anterior havíem vist diversos exemples de pintura flamenca del Renaixement en què les assutzenes formaven part de l’ornamentació de l’estança que albergava Maria.
Però en la pintura italiana coetània sol ser l’arcàngel-missatger Gabriel qui fa l’oferta de la flor.
És el cas dels germans van Eyck, que en el segon nivell de les taules exteriors del retaule de Gant fan figurar una Anunciació amb sant Gabriel com a oferent de les assutzenes.
Anunciació. Fragment de les portes de tancament de l’Altar de Gant o Adoració del corder místic (Het Lam Gods o Agnus Dei; 1432), de Jan et Hubert van Eyck. Retaule o políptic a la catedral de Sant Bravó, a Gant (Sint Bavo van Gent), la capital de Flandes oriental (Oost Vlaanderen)
Mentre que en el primer cas poden indicar que qui ocupa l’estança és una persona casta i pura, en el segon podrien representar l’anunci que la dona a qui li són oferides engendrarà un déu el naixement del qual va associat al del Sol.
Per contrastar aquesta hipòtesi les dates de la festivitat són significatives.
Tot i que als evangelis no es parla en cap moment de la data de naixement de Jesús, l’Església va decidir el segle IV associar-la al moment culminant de les Saturnalia romanes, el 25 de desembre, altrament dit Natalis Solis Invicti o naixement del Sol invicte; tot entenent per “naixement” el moment en què el Sol inicia el seu aparent “ascens” sobre l’horitzó rere el solstici hiemal.
Si eixa era la data del naixement la concepció hauria tingut lloc nou mesos abans, i en conseqüència es va fixar el 25 de març com a moment de l’Encarnació, Anunciació o Salutació arcangèlica a Maria [2].
En altres paraules, el de 25 de març anunciava el futur naixement simultani -nou mesos més tard- de Jesús i del Sol. I, en eixe sentit, ¿un anunci d’un déu solar?
Repassem alguna de les informacions anteriors: ¿quina era la flor que en l’antic Egipte representava el naixement del Sol? El lotus.
I, ¿quina era la flor vicariant del lotus a la conca septentrional i oriental de la Mediterrània?: El “lliri”, un nom genèric aplicat a nombroses plantes i que té com a representant més ornamental i fragant el lliri blanc o assutzena Lilium candidum.
¿És legítim suggerir, doncs, que l’assutzena oferida a Maria és un anunci de la gestació d’un déu-Sol? ¿Una gestació induïda per l’acció de l’alè d’un déu sobre una mena de nimfa?
Vist amb òptica analítica no mediatitzada per la creença religiosa els paral·lelismes amb determinats mites precedents són molt forts. Segons l’escriptor i divulgador italià Alfredo Cattabiani: “… la Verge amb el matrimoni sagrat va ser coronada Reina del cosmos engendrant el Fill de Déu, el Crist-Sol-Ra: convertint-se en el lliri per excel·lència.” [3]
Com veiem, disquisicions etnobotànico-mitològiques al voltant d’una de les plantes més belles de la nostra flora, el lliri blanc o assutzena Lilium candidum.
De manera similar a allò que el Barça “és més que un club” també les plantes “són més que botànica”. Són, entre altres coses, un excel·lent elenc de senyals per guiar-nos per la nostra cultura.
[1] Per cortesia de Santiago González Torregrosa, autor de l’excel·lent bloc, i a qui en agraïment dedique aquest article.
[2] Durant l’alta edat mitjana era freqüent a Europa occidental que es començara l’any a “l’estil de l’Encarnació”, annus ab Incarnationis Domini, el 25 de març. Així, al regne d’Aragó i els comtats catalans va ser eixa la data d’inici del còmput anual des del Concili de Tarragona (1180) fins el 1350, durant el regnat de Pere IV el Cerimoniós (als regnes de València i Mallorca fins el 1358). A partir d’aleshores es va considerar com a cap d’any el 25 de desembre, o annus Nativitate domini. I ja en el segle XVI es va adoptar la data de la circumcisió de Jesús o annus circuncisiones, l’1 de gener o antiga data d’inici del consolat romà, que és com ho tenim avui dia.
[3] En l’original: “…la Vergine con le sacre nozze sarebble stata incoronata Regina del cosmo generando il Figlio di Dio, il Cristo-Sole-Re: diventando i Giglio per eccellenza.”Erbario (1985; pg. 116)
