L’assutzena cosmètica

Paraules clau: Etnobotànica, assutzena, Lilium candidum, Sant Apol·linar, Ravenna, Secrets d’agricultura, fra Agustí, lliri blanc, lirio real, cosmètica, Garcilaso de la Vega, La campanera.

LES ASSUTZENES DE SANT APOL·LINAR DE RAVENNA.

Ravenna és una ciutat italiana de l’Emilia-Romagna amb nombrosos monuments paleocristians. Hi destaquen dues basíliques dedicades al patró de la localitat, sant Apol·linar màrtir: la de Sant’Apollinare Nuovo, a la ciutat, i al port històric (Classe) la de Sant’Apollinare in Classe.

Totes dues són cèlebres pels mosaics bizantins que ornen l’interior amb figures al·lusives a Crist, la Mare de Déu, Sant Apol·linar, apòstols, verges i màrtirs.

Sota alguns dels personatges de puresa exemplificant figuren les assutzenes Lilium candidum, el simbolisme de les quals ja hem comentat en capítols anteriors [1]

^{Processó de Verges, a Sant’Apollinare Nuovo, de Ravenna.}

Però també se’n troben, d’assutzenes, en els mosaics amb paisatges pretesament celestials i de caràcter bucòlic.

^{Absis de Sant’Apollinare in Classe. Les dotze ovelles, símbol potser dels apòstols, caminen entre prats de Lilium candidum.}

En veure en la semivolta de l’absis tanta profusió d’assutzenes una pregunta podria sorgir d’immediat: a més del caràcter didàctico-simbòlic ¿han tingut aquestes flors alguna relació pràctica amb la vida rural, bucòlica, pastoril? ¿hi ha algun llibre que, dedicat a la quotidianitat de la vida rural, en parle, de les assutzenes?

L’ASSUTZENA COSMÈTICA EN EL LLIBRE DE FRA AGUSTÍ.

L’any 1617 fra Miquel Agustí (c.1560-1630) -prior a Perpinyà de l’orde de Malta- va escriure el Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril [2].

Era un compendi d’agronomia i usos de les plantes, escrit en català i que va obtindre un gran èxit. Va ser traduït al castellà, i els vocabularis agronòmics de què constava al llatí, portugués, italià i francés.

Un dels capítols es referia als Secrets del lliri (blanc).

Després d’explicar diverses fórmules per canviar-li el color a aquestes flors i de com plantar-les, cultivar-les i guardar-ne els bulbs, Fra Agustí dedicava uns paràgrafs a com fer-ne pocions i a explicar-ne les propietats, en particular les cosmètiques i medicinals.

^{Unguent fet de la cabeça del Lliri, ab oli de Ametlles amargues i sera [cera] blanca, te singualr virtut per apulir i netejar la cara. Aygua estilada par Alembich de la flor del Lliri lleva la crespadura de la cara, y fa à la carn un blancor increyble.
La ceba del Lliri bollida, ò cuyta entre la cendra calda, y pastada ab oli de Oliuas, es singular remey contra tota manera de cremadura, ò sia de foch, ò de aygua.
La ceba del Lliri cuyta ab All, y pastada ab murcas de vi vernell, fa posar color à les dones que son descolorides, y tenen dolenta color, apres de hauer parit, si ab aquesta mistura sen frega la cara, quant sen va al llit, y apres al marit se la renta ab aygua de Ordi.}

Pel que veiem, en un món relativament autàrquic els preparats d’ungüents i destil·lats provinents de l’assutzena tenien diverses aplicacions entre les quals destacaven les cosmètiques (maquillatge, correcció del color facial) i les vulneràries (per curar ferides externes).

Un exemple més de remeis casolans, populars, al servei de l’estètica i la medicina.

L’ASSUTZENA LÍRICOCOSMÈTICA

Durant molts segles la blancor nívia de la cara ha sigut un valor estètic important per a les dones alhora que signe d’estatus social; però una blancor no demacrada, indicadora de pell neta i polida alhora que capaç d’acolorir-se com a manifestació de salut.

Una combinació dèrmica, la del blanc potencialment rubicund, que ja havia sigut excel·lida per Garcilaso de la Vega (c.1502-1536) en el Soneto XXIII, dedicat al seu amor platònic Isabel Freyre:

En tanto que de rosa y azucena
Se muestra el color en vuestro gesto.

Tot i que d’un registre líric molt diferent, en una cobla molt popular de mitjans del s. XX es recollia simultàniament el simbolisme femení de l’assutzena (o lirio real, en castellà) i la propietat del seu oli per emmascarar les màcules de la pell; parlem de La campanera, popularitzada pel xiquet cantor Joselito en la pel·lícula d’Antonio del Amo El pequeño ruiseñor (1956) i que en les primeres estrofes diu:

PREPARAR EL PERFUM

Com veiem, on menys ens ho esperem els coneixements etnobotànics flueixen de manera natural en les manifestacions populars més espontànies.

Però, i tornant a la cosmètica, a més d’afavorir una coloració facial saludable l’assutzena també servia per elaborar perfums.

De fet, des de temps ben antics es té constància de l’aplicació de processos de certa complexitat destinats a extraure’n l’essència i a la preparació d’ungüents, fragàncies i locions.

^{Extracció per pressió de l’essència de l’assutzena (el jeroglífic de dalt així ho diu), en un baix relleu egipci del segle IV aC. Museu del Louvre. París.}

Però d’això parlarem en el proper capítol.

[1] La representació té un caràcter simbòlic més que no descriptiu, i per això les assutzenes apareixen representades amb quatre tèpals en lloc dels sis que realment corresponen als Lilium candidum.

[2] El llibre que he fet servir i comentat me’l va regalar Enric Barba Casanovas, professor d’enginyeria de l’edificació a l’Escola Politècnica de la Universitat d’Alacant a més d’activista didàctic i cultural. A ell va dedicat aquest capítol.