L’ungüent perfumat de la Nàiade Lotis

Etnobotànica, assutzena, Lilium candidum, Dioscòrides, Andrés Laguna, perfum, ungüent, susino, van Leyden,

Que siguen moltes les matinades
que entres en ports que els teus ulls ignoraven,
i vages a ciutats per aprendre dels que saben.

Les paraules del poema de Kavafis vessen de sentit quan allò que es pretén és adquirir (almenys un poc de) saviesa i no tan sols coneixements.

I com que visitar “ports” temàtics diferents facilita educar els sensors analítics alhora que els connectors sintètics, intentarem fer un viatge així a bord del “vaixell” assutzena.

De la importància d’analitzar els llibres antics

En l’arribada al port de la perfumística ens hem trobat les empentes que hi va deixar el gran metge i farmacèutic greco-romà Dioscòrides, ja que en el seu llibre Materia medica parlava de la preparació del perfum basat en les assutzenes Lilium candidum.

Els llibres antics ofereixen la possibilitat no tan sols d’estudiar el tema de què tracten, sinó de recrear les formes d’expressió i les idees pròpies l’època. Cosa que tenim ocasió de comprovar si revisem tot i que només succintament aquella recepta en la primera versió en castellà del llibre, la d’Andrés Laguna (s. XVI).

Dels fragments que anem a presentar farem una transcripció tipogràfica per facilitar-ne la lectura i així minvar les dificultats de lectura de l’original, atés que la morfologia de les paraules és sensiblement diferent de les actuals equivalents.
Així, el fragment recollit en la imatge anterior correspondria a:

Lib. I. De Diosc.
Del vnguento de Lirio llamado Susino. Cap. XLVIII.

En llegir la recepta original veurem com ha canviat el castellà des d’aleshores: en la sintaxi o en la morfologia, p.ex., i de com hi figuraven lletres i signes diacrítics que a hores d’ara ja no es contemplen o que tenen una funció diferent.

Un altre aspecte ben interessant es refereix a la història de la ciència: qualsevol químic trobarà en la recepta d’elaboració de l’ungüent perfumat d’assutzena tot un compendi de tècniques que han marcat la història de la disciplina: mescles, emulsions, dissolucions hidroalcohòliques, separació de fases, decantació, destil·lacions fraccionades, liposolubilitat i un llarg etcètera.

En resum, i com hem vist en més d’una ocasió, l’etnobotànica actua com una mena de pont enmig de l’arxipèlag de les disciplines. Una mena de pont giratori que permet connectar camps temàtics sovint aïllats, des de l’etimologia a la medicina, de la literatura a la química, i un llarg etcètera en que s’inclouen òbviament i en aquest cas, la botànica i la cosmètica.

I també la pintura, com s’evoca en el següent oli sobre taula que representa -tot i que amb roses en lloc d’assutzenes- allò que el pintor orientalitzant Rodolphe Ernst (1854-1932) imaginava que era una de les fases del procés d’elaboració d’un perfum.

De com preparar l’ungüent perfumat d’assutzena

Vegem la recepta original segons la traducció de Laguna i transcripció a la tipografia actual.

I com que l’ungüent es fa a partir de les assutzenes, aquestes són les vicariants de les egípcies lotus, i aquest nom evoca la nàiade Lotis, en certa mesura podríem anomenar aquesta recepta la de “l’ungüent perfumat de la nàiade Lotis”.

El Susino, el qual llamã algunos de Lirio, ansi se prepara.
Toma nueue libras, y cinco onças de azeyte: cinco libras y tres onças de calamo aromatico[1]: y de myrra cinco onças.
Las quales cosas tienes de mezclar y cozer cõ vino odorifero: y despues de colado el azeyte, has de añadir sobre el, tres libras y media de cardamomo molido, y con agua llouediza bañado: y dexandolo ansi en infusion, esprimiras despues el azeyte: del qual en este modo engrossado, echaras tres libras y media en algú bacin ancho, emperò no hondo: y juntamēte mil flores de lirio deshojadas: las cuales moueras en el dicho azeyte, con las manos vntadas cõ miel: y dexandolas en remojo vn dia y vna noche, la mañana siguiente esprimiras el azeyte en vna redoma, y le colaras, apartãndole del agua ğ cõ el se esprimio: porğ no la sufre este en si, como el azeyte rosado: antes luego ğ se escaliēta cõ ella, hierue, y se corrõpe todo. Por esso cõviene, ğ muchas vezes de vn vaso le trassiegues en otro, vntado siēpre cõ miel, echándole sal molida, y quitãdo curiosamente la suziedad ğ en el se jũtare.

Hecho esto, tomaras de la esportilla, los aromaticos materials ğ quedaron de la infusion, ya esprimidos, y pondrallos en vn bacin, echando sobre ellos igual peso al primero, de aquel oleo odorifero, y añadiendo diez dramas de cardamomo molido. Lo cual todo se ha de mezclar con las manos muy diestramente. Y desde a poco esprimirle, y limpiarse bien el oleo que destilare.
Puedes hazer de las cosas mesmas otra tercera infusion, añadiendo cardamomo y sal, y con las manos vntadas con miel, haziendo lo suso dicho.

Empero serà el mas perfecto vnguento de todos, el que se esprimiere primero: segundo en bondad, el que se esprimiere tras el: ansi como tercero, el que agora diximos vltimo. Tomaras aliende d’esto otra vez, mil flores de lirio bien deshojadas, y echaras sobre elles el azeyte ğ se esprimio primero, y añadiendo el cardamomo, haras la expresion, como arriba esta declarado: lo qual se puede tambien hazer con el segundo y tercero azeyte: porque tanto mayor vigor se le da, quantas mas vezes los lirios frescos se le echan.

Siendo ya perficionado el azeyte, añadiras à cada vna de les compositiones, setenta y dos dramas de myrra electissima, setenta y cinco de cardamomo, y diez de açafran. Algunos echan igual peso de açafran y de cinnamomo[2].

Despues de bien molido, y cernido todo lo suso dicho, lo meteras en infusion dentro de vn vaso de agua, echando el azeyte de la primera composition encima: y en hauiendolo dexado estar juntamente vn pequeño espacio de tiempo, apartaras del agua el azeyte, y meterasse en vnas vasijas pequeñas, enxutas, y poluoreadas todas de myrra ò de goma, y rociadas con açafran, miel, y agua: lo qual tambien se puede hazer con la segunda y tercera expression.

Algunos hazen simplemente este vnguento: conuiene a saber, echando en infusion las flores del lirio, con el azeyte balanino, ò con otro qualquiera.

El mejor de todos es el que se haze en Phenice, y Egypto: y de aquestos se tiene por mas perfecto, el que huele à los lirios.

¿Algú s’anima a fer-lo?

Un ungüent que també podia ser medicinal per a les dones.

En un altre dels capítols de Materia medica també es parlava de l’assutzena. Era al capítol CX del llibre III.

I com es llegeix en aquest primer paràgraf sembla que l’assutzena no tan sols servia per a fer ungüents perfumats, sinó també medicines per a les dones: “[…] Hazese d’ella un unguento llamado de unos Lirino, y de otros Susino: el qual molifica los nervios, y particularmente las durezas de la natura de la muger”.

Mol·lificar significa ablanir, suavitzar; i podem imaginar què significa això referit als “nervios”. Però, ¿i això de “las durezas de la natura de la muger”?

¿És una traducció correcta? Perquè en l’original llatí figura “nervuos, & privatim vulvae duritias emolliens”.
¿S’intueix de què se’n parla?

Doncs de tot això i molt més continuarem fent-no nosaltres en el proper capítol.

Divulgador etnobotànic

---