¡Qui anava a dir que la planta símbol de puresa seria ben útil per curar les malalties dels genitals!
Però…, comencem pel principi.
Un dels botànics i farmacèutics més reputats de l’antiguitat i que ja hem conegut en anteriors articles, Dioscòrides, parla de les assutzenes Lilium candidum en dos dels llibres que conformen Materia medica [1]. I n’hem sabut del seu ús com a ungüents perfumats i cosmètics a través de la traducció d’Andrés Laguna (s. XVI):
“extirpa los aluarazos [2], las asperezas del cuero, y la caspa: enxuga las llagas manantias [3] de la cabeça, purifica la tez del rostro, y quita del toda mancha y arruga.”
Assutzena, lliri blanc, Lilium candidum. Carmen Martí, d’Alboraia [4].
Diversos preparats galènics de l’assutzena es feien servir també com a medecines: per “ablanir els nervis” i curar els que han sigut tallats; per sanar les ferides fresques i les produïdes pel foc; i les mossegades de les serps; i l’ergotisme, “foc sagrat” o “foc de Sant Antoni” [5]…
De su çumo mezclado con vinagre, ò con miel, y despues cozido en un vaso de cobre, se haze vna liquida medicina, conueniente a las llagas antiguas, y a las heridas rezientes.
Su rayz assada, y majada con azeyte Rosado, sana las quemaduras del fuego, […] y encora las llagas.
Su simiente beuida, sirue contra las mordeduras de las serpientes. Aplicanse con vino la mesma simiente y las hojas contra el fuego de Sant Anton.”
(I) LA VULVA.
L’assutzena també s’usava per tractar alteracions de les parts pudendes, tant les masculines o pudenda virilia com les femenines o pudenda muliebria.
Òbviament, totes les receptes i recomanacions que es mostraran corresponen al nivell de coneixements de l’època, i avui dia seria molt poc sensat seguir-les tal com van ser formulades.
Veiem que en diu Andrés Laguna (1555) sobre el susino o ungüent d’assutzena (I:XLVIII):
Ablanda las vulvas aplicado sobre ellas con lana”
I el mateix Dioscòrides sembla recollir-ho, ja que a l’inici del capítol referit al Lilivm (III:XCIX) es diu, en la traducció llatina:
(II) L’ÚTER. LA MENSTRUACIÓ. L’AVORTAMENT.
A Macer floridus (1477) també podem trobar-ne més usos ginecològics:
las matrices duras, aplicado en ellas.
También favorece a las vulvas
y purga el menstruo,”
També els hòmens poden patir mal de genitals, òbviament, i els ungüents d’assutzena (com el susino) i preparats similars podien servir-los de remei
En el capítol XX del tractat d’Abu-S-Salt Umayya (c. 1110) “Dels medicaments simples contra les malalties dels testicles i penis” es diu, en parlar de “la grasa de […] susinon […]”: “Son calientes y buenas para los tumores fríos de testículos y pene”.
I pel que fa al Dioscòrides, Laguna afirma que: “Si se maja con vinagre, y con hojas de papauer, ò con las del veleño, y con harina de trigo: es remedio à los compañones [11] aposternados.”
Com veiem, no tan sols l’assutzena entra en la recepta sinó també el papaver (¿potser l’opiaci cascall Papaver sommniferum? i el benyenyo o jusquiam (Hyoscyamus sp.) una planta reputada de psicotròpica i que tradicionalment s’ha associat a les “bruixes” i als seus “viatges” [12].
No sabem si l’ungüent curaria, però…, potser feia “volar”! ¡i debades!
LA CONCUPISCÈNCIA, LA BRASA I L’ASSUTZENA COM A REMEI.
En el convent de Santa Inés de Sevilla es venera la mòmia de “la dama del Tizón”, suïcida per no cedir a la concupiscència.
Si fem cas del seu hagiògraf “por guardar ausencias de su marido, viendo que su fuerte voluntad no bastaba para atajar a los desbocados deseos de la carne, se metió un tizón ardiendo por su miembro natural, para, por esta vía, purgar la escoria de cualquier deshonesto deseo y carnal concupiscencia. Estando su marido ausente, vínole tan grande tentación de la carne, que por no quebrantar la castidad y fe debida al matrimonio, eligió antes morir, y metiose un tizón ardiendo por su miembro natural, de lo cual murió”.
¡Vés per on, si haguera conegut l’etnobotànica de l’assutzena potser s’hauria salvat!
Perquè l’assutzena, recapitulem-ho, és símbol de la puresa i fomentadora de la castedat; serveix per ablanir les inflamacions (¿?) de la vulva; i, per si fóra poc, per curar els cremats.
¡Etnobotànica: quant que ens queda per aprendre!
María con azucenas. Joaquín Sorolla. Museu Pius V. València.
[2] “Lepra blanca”, taques blanques en la pell.
[3] Manantias: que exsuden.
[4] Una de les seguidores d’aquests articles, l’alboraiera Carmen Martí, ha tingut l’amabilitat d’enviar-me uns comentaris sobre les assutzenes que va plantar a sa casa i algunes fotografies de les que hi han crescut. ¡Moltes gràcies, Carmen!
[5] O ergotisme, intoxicació causada per la ingesta del fong cornicular Claviceps purpurea paràsit del sègol (cast. centeno) Secale cereale. Per a més informació sobre aquesta malaltia, els deliris, “temptacions” i “aparicions” que provocava, i la relació amb Sant Antoni abat, recomane llegir l’article enllaçat. També, i en confluència amb un altre Sant Antoni, el portador d’assutzenes, podeu clicar per veure el vídeo.
[6] Edició facsímil publicada per la Universidad de León el 1990. Traducció i estudi de Pedro Cabello de la Torre.
[7] Potter, J. (2013): Seven flowers, and how they shaped our world. AtlanticBooks. London. As for the lily’s healing virtues, Dioscorides judged it […], an effective cure for all female aliments and especially for reducing inflammation around the vulva.
[8] Atés que els traductors i comentaristes solien afegir-hi plantes, la numeració dels capítols varia en ocasions: en aquest cas el CX de Laguna correspon al ICIX de l’original.
[9] Molificar: ablanir, suavitzar
[10] Traducció de Pedro Vernia Martínez, per al Colegio Oficial de Farmacéuticos de la Provincia de Alicante (1999).
[11] Compañones (¡xé, quina paraula més encertada!) = testicles; aposternado ( [12] Vídeo: Benyenyo, planta de bruixes.
