En les darreres setmanes, i a bord d’un vaixell fet de lotus, lliris i assutzenes, hem “viatjat” pel País de l’Etnobotànica.
Entre altres coses hem vist com Lliris ha esdevingut antropònim. Com ja ho era Iris (onomàstica el 4 de setembre), el nom d’una deessa grega alhora que el d’un gènere botànic associat en gran part als lliris; i també el nom d’algunes botàniques insignes, com l’anglesa Iris Sheila Collenette, especialista en la flora de Borneo; i l’argentina Iris Edith Peralta, especialista en les espècies silvestres del gènere Solanum.
Però, ¿i l’assutzena, l’altre nom d’alguns lliris i en concret del lliri blanc Lilium candidum? Doncs també ha esdevingut antropònim.
I el mateix ha passat en un altre nom equivalent i que veurem en el proper article, Susanna.
Però, de moment, centrem-nos en l’atribut marià de l’assutzena i en la seua relació amb una de les festes majors de l’enfocament femení de la religió cristiana: l’Assumpció de Maria al cel per ser-hi coronada com a Mare de Déu.
L’ASSUTZENA COM A ANTROPÒNIM ASSUMPCIONISTA
Assutzena com a nom femení figura com advocació mariana, la de la Mare de Déu de l’Assutzena que se celebra el 15 d’agost, el mateix dia de l’Assumpció o Mare de Déu gitada.
Però, ¿quina és la relació entre ambdues advocacions? ¿És que hi ha alguna mena d’explicació etnobotànica per parlar-ho ací? Doncs sí. Veiem-ho.
I, com en altres ocasions, mirem primer al passat per interpretar el present.
Durant el segle XIII, un arquebisbe genovés, el frare dominic Jacopo da Varagine (en català Jaume de Voràgine) va escriure la Llegenda àuria, una obra hagiogràfica destinada a lloar la vida de determinats sants.
Una d’eixes vides es referia a l’apòstol Sant Tomàs i que pel fet d’estar predicant a l’Índia no havia pogut arribar a temps de la mort de Maria ni de presenciar l’Assumpció, el trànsit de la Mare de Déu al cel en cos i ànima.
Però, sobre la relació entre Sant Tomàs i l’Assumpció hi havia unes altres versions.
Com la que es representa a Elx (Baix Vinalopó; País Valencià) sota el nom de Misteri, drama sacre líric en què es recrea la mort, assumpció i coronació de Maria com a Mare de Déu.
En la versió il·licitana, Sant Tomàs arriba quan el cos de Maria està a mig camí pujant al cel, i en veure’l entona el seu cant mentre el cos roman aturat; un cant que requereix uns especials atributs tonals en qui representa l’apòstol [1].
Aquestes arribades tardanes de l’apòstol de l’Índia contrastaven amb una altra versió anterior atribuïda a Josep d’Arimatea.
En aquesta darrera era Tomàs l’únic assistent a la levitació mentre que els demés apòstols hi arribaven tard i només veien el sepulcre buit. Això sí, el reconeixien com a darrera morada de Maria gràcies al fet que hi brotaven les flors més simbòlicament marianes: les roses vermelles i les assutzenes Lilium candidum.
És aquesta la versió que va considerar com a canònica el pintor italià Rafael (Raffaello Sanzio; 1483-1520) i que va plasmar en La coronació de Verge (In coronazione della Vergine; c. 1504), també coneguda com Retaule Oddi (Pala degli Oddi).
Rafael, en adscriure’s a aquesta versió, pinta un Sant Tomàs amb el cinturó vermell que ha deixat caure la Mare de Déu mentre pujava al cel, i un sepulcre ple de flors entre les quals -ja ho hem dit- hi ha assutzenes, el símbol canònic de la virginitat de Maria.
Arribe tard o d’hora l’apòstol, el fet és que antroponímicament Assumpció equival a Assutzena.
O, en castellà, Azucena, nom de dona que va ser tan popular en algunes èpoques que fins i tot va servir de nom a una publicació destinada a les joves i editada entre els anys 1946-1971: “Azucena”.
Exemplar d’un dels “tebeos” de la col·loecció Azucena.
Sí, perquè els noms, els records, els significants i els significats poden quedar lligats si sabem interpretar allò que culturalment ens ha sigut llegat.
[1] Hi ha tot un capítol històric molt atractiu, tant des del punt de vista ecològic com etnobotànic i sociològic, lligat a aquest personatge de la Festa d’Elx, molt ben analitzat per Carlos Martín Cantarino, professor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant i amic amb qui he compartit tants estudis i a qui dedique aquest article. Per saber-ne la relació apuntada entre Misteri d’Elx, ecologia, etnobotànica i valors socials de l’Elx anterior a la industrialització recomane el següent video: Ecologia, societat, Festa: Sant Tomàs i el Misteri d’Elx.
