SUSA, DE FITÒNIM A TOPÒNIM.
Quan hem resseguit l’etimologia del fitònim assutzena, hem vist que prové de sussánah (> as-sussana), una arabització de l’antic egipci sššn [seh-san], aplicat al lotus blau Nymphaea caerulea.
Assutzena i Susanna serien, doncs, dues variants del mateix nom, del mateix fitònim, esdevingut antropònim femení.
No solament l’antic Egipte sinó també un altre imperi coetani, el d’Elam (s. XXVIII – VII aC), feia servir un fitònim així. En elamita, el nom ~ çūšā era aplicat a un lliri, el lliri groc Iris pseudacorus, d’hàbitat similar al lotus blau, ja que també creix entre el llim dels estanys.
Sembla que, a Elam, aquest fitònim va servir també com a topònim, potser perquè designava un lloc antigament ocupat per lliris grocs.
Elizabeth Washington Wirt, en el llibre Flora’s Dictionary by a Lady (Baltimore, 1833), indica que: The Yellow Lily is a native of Persia, whose chief city was called Shusan and one of its provinces, Susiana [“El lliri groc és nadiu de Pèrsia, la capital de la qual va ser anomenada Susa i una de les seues províncies, Susiana”].
Si això fóra cert, el fitònim hauria servit per anomenar la capital imperial d’Elam, Susa. Aquesta interpretació és coherent amb el fet que en algunes llegendes perses el personatge mític de Susa és la filla d’Elam.
Més tard, l’Imperi Persa (o Aquemènida; s. VII-IV aC) -hereu tardà de l’Elamita- va mantindre Susa tant com una de les seues capitals com de la satrapia de Susiana; i, també, en el successiu Imperi Part (o Arsàcida; s. III aC-II dC).
Susa té una especial rellevància en la Bíblia, ja que va ser el marc de la història narrada al Llibre d’Ester, la profetessa i heroïna que va evitar l’extermini del poble jueu.
SUSANNA, L’EQUIVALENT A ASSUTZENA.
Susanna ha esdevingut, també, nom de dona; això sí, amb diferents morfologies, tant pel que fa a les grafies com a les pronúncies, variants i hipocorístics.
La nostra variant, Susanna, la compartim amb idiomes com l’italià, l’anglès, el neerlandés, el suec i el finès.
Però, en uns altres idiomes es presenta sota unes altres grafies:
Susana: en castellà (també el diminutiu Susi) i portuguès.
Susanne: en alemany, suec (a més de Susanna, Sanna i Susann), danès (també Sanne, Susann) i noruec (i Susann)
Susan: en anglès (a més de Susanna, Sue, Susie, Suzy, Suzie i altres)
Suzanne: en francès, amb la variant Suzette.
Zuzana: en txec i eslovac
Zuzanna: en polonès i letó
Zsazsa: en hongarès (i Zsuzsanna, Zsuzsa, Zsuzsi)
I, com aquestes, moltes més; algunes escrites amb alfabets diferents del llatí.
Pel que fa a dones de certa rellevància que han dut aquest nom, podem esmentar personatges reals, històrics o de ficció. Veiem-ne alguns que ens permetran, també, adonar-nos de les variants del nom.
Santa Susanna de Roma (segle III), considerada verge i màrtir i que marca l’onomàstica del nom, l’11 d’agost.
Susan B. Anthony (1820-1906), líder històrica del moviment sufragista dels EUA.
Les actrius Susan Sarandon i Zsa Zsa Gabor.
Billie Sue, la jove de la qual només se sent la veu en la conversa amb son pare, el Capità Culpeper, en la comèdia d’Stanley Cramer “El món està boig, boig, boig, boig” (1963; It’s a Mad, Mad, Mad, Mad World).
També apareix el nom en cançons tan populars com la nordamericana Oh! Susanna (1847), d’Stephen Foster; o Suzie Q, del grup Creedence Clearwater Revival.
Tota una miscel·lània de noms femenins referits a l’assutzena Lilium candidum, tot i que, potser, les portadores no ho sàpiguen.
Susanna és un antropònim particularment enaltit en el món cristià.
I no tant perquè aparega una dona amb aquest nom entre les seguidores de Jesús, juntament amb la molt més coneguda Maria Magdalena (Lluc: 8:3).
No. Ho és per un dels fragments del bíblic Llibre de Daniel (13:1-64), concretament, el que parla de “la casta Susanna”.
En el text, el profeta Daniel [1] demostrava la innocència i salvava la vida de la bella i casta Susanna, vilment calumniada per dos vells ressentits perquè la jove no havia accedit als seus lúbrics requeriments.
Un episodi tan impactant ha fet que Daniel siga un dels personatges reconeguts i venerats, conjuntament, tant per cristians com per musulmans i jueus. Però, a més a més, una de les seues presumptes tombes està situada justament a Susa, on era objecte de pelegrinatge i veneració, tant per musulmans com per jueus
Un profeta, la presumpta tomba del qual està justament a Susa [2].
El profeta Daniel. Michelangelo Buonarroti. Capella Sixtina. Vaticà. Roma.
I, també, a una de les escasses pintores de renom, la romana Artemisia Gentileschi, li va dedicar el quadre Susanna e i vecchioni (1610; Col·lecció Schönborn, a Pommersfelden, Baviera).
Susanna i els vells (1610), d’Artemisia Gentileschi.
L’alemany George Friedrich Handel li va dedicar un oratori, amb llibret en anglès: Susanna (HWV 66)
I, amb la música d’aquesta peça sacra, dedicada a la dona, que simbolitza la puresa i castedat i que duu el nom de la flor que les representa, ens acomiadem d’un tema, el dels lotus, lliris i assutzenes, que ha mostrat les potencialitats culturals que contenen els plantejaments etnobotànics.
[1] En aquesta ocasió, la dedicàtoria de l’article va a una persona que ja no està entre nosaltres, a mon pare, Daniel Climent Agulló (Busot 1922-Alacant 1997), de qui vaig heretar el nom i qui em va ensenyar a llegir i a comentar la Bíblia i a estimar el paisatge vegetal de la meua comarca, l’Alacantí.
[2] De presumptes tombes del profeta Daniel, n’hi ha sis a sis llocs diferents; això sí, totes venerades per musulmans i jueus. El 21 de juliol celebren els catòlics la festivitat d’aquest sant de dubtosa historicitat.
