33. Descripcions que inciten a preguntar. El cas de les boves

Typha latifolia, T, domingensis, boves, morfologia, qüestions que se n'obrin. 

Relacionar ciències, arts, lingüística, història..., suposa mostrar els contactes aparents i buscar els subjacents a les lògiques pròpies de cada àrea.

Això permet establir sinergies entre els diferents camps epistemològics i alhora trobar dreceres que facen servir la lògica d’un sistema per a resoldre problemes d’un altre (la geometria i la biologia molecular, o la música i les matemàtiques, per exemple).

Per a aconseguir-ho, cal establir protocols de transferència d’un sistema de signes a un altre, protocols que no tan sols han d’incloure àmbits lingüístics (en el sentit més ample del terme) sinó també d’emocionals, d’empàtics.

D’ací la importància d’interpenetrar els diversos components d’un tema: artístics, lingüístics, ecològics, mitològics, físics, religiosos i un llarg etcètera.

En aquesta sèrie, a partir del mite de Pan i Syrinx i d’una pintura evocadora (de Brueghel i Rubens) hem comentat quadres en què unes plantes que hi apareixien, les boves, Typha, es presentaven en contextos diferents, ecològic o simbòlic. 

L’article d’avui i el dels propers dies posarà èmfasi en la descripció d’aquestes plantes; però no circumscrites a un enfocament estrictament botànic, morfològic i fisiològic, sinó dirigida a incitar preguntes i respostes tradicionalment assignades a uns altres camps, des de l’etimològic a l’ecològic, l’utilitari, el físic, el bioquímic, l’alimentari o el festiu.

LES PARAULES, SOVINT, PARLEN

Les boves, Typha, formen part de les interessants herbes aquàtiques oriündes de l’hemisferi nord . 

Les espècies més abundants a Europa són les dues l’epítet de les quals al·ludeix a l’amplària de la fulla, T. latifolia (“ampla”, entre 8-20 mm d’amplada) i T. angustifolia (“estreta”; 3-8 mm)1.

Hi ha una tercera, molt abundant sobretot al sud europeu tot i que la primera descripció i localització es va fer a l’antillana Santo Domingo T. domingensis2; abans s’incloïa com a subespècie de les angustifolia però avui dia se la considera independent. 
 

Typha domingensis. Font: Wikipedia

Als Països Catalans és la que representa quasi en exclusiva les boves grans de fulla estreta mentre que T. angustifolia prefereix terres més boreals. 

I, és més, l’àrea de distribució de la T. domingensis s’ha ampliat notablement per la major resistència a la contaminació, la sequedat i la salinització; i desplaça la T. angustifolia quan entren en competència, perquè a més té un creixement vegetatiu més ràpid.

Així que si en un toll d’aigua de les nostres terres trobem boves, mirem-ne les fulles: si són estretes, d’uns dos dits d’ample, T. domingensis; i si l’amplada és d’uns quatre dits, T. latifolia.

Totes tenen en comú determinades característiques, és clar, i difereixen en unes altres.

Vegem-ne algunes.

ARRELS, RIZOMES I FULLES

Les boves són herbes helòfites (del grec ελος, “pantà”), és a dir herbes en què arrels i rizomes -tiges subterrànies horitzontals- s’ancoren en fons entollats no massa profunds mentre que les fulles i les flors són emergents, aèries.

Del llibre de Ramon Folch: La vegetació dels Països Catalans. Editorial Ketres.

Dels rizomes ixen les fulles, que embeinen per la base les tiges floríferes. Eixos rizomes són molt rics en midó durant l’estiu i la tardor.
 

Typha. Font: Wikipedia

Fulles i tiges floríferes, robustes i erectes, poden arribar als 2-3 metres d’alçària tot i que només duren un any, a diferència de les parts subterrànies que duren més. En termes botànics a aquesta mena de plantes se les anomena vivaces.

Les fulles, més llargues que la tija florífera, són simples, planes i no massa grosses, amb forma d’espasa llarga (ensiformes), amb venació paral·lela i teixit esponjós. Són glauques (verd-grisenques) de joves, i passen a un color crema quan moren. 

Les fulles tenen canals aerífers longitudinals i sense nusos, la qual cosa és de gran importància, tant estructural com ecològica.
 

Estructural perquè en la mesura que mantenen ertes les fulles permeten a les boves ocupar un nínxol espacial en el qual triomfar.

I ecològica, ja que en permetre arribar l’aire modifiquen l’ambient fisicoquímic del fons aquàtic.
 

LES FLORS I ELS PUROS

En estiu ixen les flors; són molt menudes -només visibles amb una bona lupa- i s’agrupen atapeïdes al capdamunt de les tiges floríferes, fistuloses -buides-, on formen inflorescències compactes. 
 

Les flors són unisexuals. Cada flor només té o bé estams productors de pol·len o bé pistil amb òvuls. En cap dels casos hi ha nectaris i la coberta floral, el periant, està reduït a la mínima expressió: ni pètals ni sèpals, sinó una fusió d’ambdós -tèpals- transformats en una mena de pèls particularment visibles en les flors ♀.
 

Flor femenina de Typha latifolia,
segons Flora Ibérica.

La inflorescència masculina, ♂, peluda, cilíndrica o lleugerament cònica, se situa al capdamunt de la tija florífera, mentre que la femenina, ♀, cilíndrica i d’un aspecte com de cigarro puro, se situa més avall i és més compacta i  persistent que la ♂. 

Les inflorescències són de color bru clar les ♂ i d’un bru més fosc les ♀ sobretot quan maduren. 

Totes dues inflorescències estan separades per un espai nu (T. domingensis) o bé són contigües o quasi  (T. latifolia).
 

T. angustifolia / T. domingensisFlora dels Països Catalans.
Oriol de Bolòs et Josep Vigo.

 

T. latifoliaFlora dels Països Catalans.
Oriol de Bolòs et Josep Vigo.

Una vegada pol·linitzades, les flors femenines donen pas als fruits, que es desprenen amb facilitat; són secs i amb una llavor a l’interior no soldada a les parets; en terminologia botànica, aquenis.

Les llavors estan dotades d’un reservori de midó i poden créixer si cauen en llocs amb condicions apropiades o esperar que aquestes milloren.

FETA LA DESCRIPCIÓ, VÉNEN LES PREGUNTES  

Ja hem vist que els noms poden donar-nos algunes pistes relatives a l’amplària de les fulles. Etimologia i morfologia, doncs, poden recolzar-se mútuament.

Però la mateixa descripció de les formes o de les característiques de les diferents parts de la planta suscita preguntes, la resposta de les quals, necessitarà d’uns recursos que no són estrictament botànics.

Preguntes a les quals es pot respondre en primera instància amb hipòtesis, amb aproximacions a possibles respostes que, madurades i contrastades, poden esdevindre respostes vàlides, susceptibles de satisfer filtres com els de la coherència amb les teories vigents, aplicabilitat a uns altres casos semblants, etc.

Avancem-ne algunes de les que ens hauran sorgit mentre llegíem la descripció. 

Pregunta 1 Si amb la fotosíntesi la planta fabrica fonamentalment monosacàrids (glucosa, fructosa), ¿per quina raó acumula les reserves en forma de midó, un polisacàrid? O, en altres paraules, perquè el rizoma no és dolç (com ho és, p.ex., el suc del raïm, tan ric en glucosa), sinó més aïna insípid però, això sí, molt nutritiu?

Pregunta 2 ¿Quin avantatge pot suposar que eixa riquesa en midó siga màxima durant l’estiu i la tardor i no en les altres estacions? 

Pregunta 3 ¿Reporta algun benefici a aquestes plantes el fet de tindre uns canals buits, o millor dit plens d’aire, en lloc de tindre compactes les fulles i la tija florífera? I si és així, ¿quins i per què?

Pregunta 4 Les fulles són planes, a diferència de les tiges floríferes, cilíndriques; a les fotografies hem vist que les primeres solen doblar-se en créixer mentre que les segones no ho fan. ¿Quina podria ser la raó d’aquesta diferència?

Pregunta 5 ¿És simple casualitat o té algun avantatge o sentit adaptatiu el fet que les inflorescències masculines estiguen per damunt de les femenines?

Preguntes que molts ja haureu respost, n’estic segur, abans de la propera setmana i del proper article.

Daniel Climent

1. Totes dues batejades per Linné a Species plantarum (1753).
2. La T. domingensis va ser descrita per C.H. Persoon el 1807 a Synopsis plantarum, més de cinquanta després de l’obra de Linné; i la va segregar de la inicial T. angustifolia en què havia estat inclosa com a subespècie.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat