36. Boves per seure

19 novembre 2016 01:00h

Biofísica, tubs aerostàtics, cadires, cadirers.

Gràcies a “mirar” en la direcció apuntada per determinades preguntes i a usar les “ulleres” que la física i la química havien “graduat”, hem pogut interpretar per què els rizomes de les boves (Typha) es poden menjar o per què aquestes plantes han triomfat on ho han fet, als marjals, marenys i estanys.
I encara ens queden més preguntes per abordar i més conseqüències per extraure de les respostes.

FULLES PLANES, TIGES CILÍNDRIQUES

Pregunta 4 Les fulles de les boves són planes, a diferència de les tiges floríferes, cilíndriques. A les fotografies veiem que les primeres solen doblar-se en créixer mentre que les segones no ho fan. Quina podria ser la raó d’aquesta diferència?

^{Bovar, al parc natural Camley, junt a l’estació de King Cross, a Londres}

Inici de resposta 4
Els tubs vegetals representen la millor manera de créixer molt, ràpidament i amb poc consum de material, cosa que permet assolir altures respectables en poc de temps. Un avantatge que pot ser decisiu quan es tracta d’aconseguir l’accés a la llum o al vent en condicions d’atapeïment vegetal.
I ja hem vist en l’article anterior que tant les tiges floríferes de la bova com les fulles n’han fet servir, de tubs, per créixer: un tub, només la tija, i diversos, en paral·lel, les fulles; tubs que alhora permeten que l’aire de l’exterior arribe al rizoma i a les arrels, les oxigene i els facilite la respiració.

^{Fulla de Typha domingensis}

Els tubs tenen una certa flexibilitat i es poden encorbar per, després, recuperar la verticalitat. Ara bé, si les forces contraposades són intenses i molt distants, el tub flecta, és a dir, es trenca o es deforma permanentment.

En les làmines de tubs paral·lels, com les fulles de les boves, l’estructura està aerostàticament feta rígida pels canals d’aire i té certa resistència a les forces de flexió. Ara bé, si els tubs són molt llargs, si la distància entre la resistència de la base i el vent que afecta les altures és molt gran, el conjunt pot flectar; i, com més gran siga la superfície, més fàcilment es produirà això. El colofó és que resulta freqüent veure flectades les fulles de bova i d’altres plantes semblants de les marjals mentre que les tiges floríferes romanen ertes.

^{Fulles flectades de xereix bord, Carex pendula, a l’aiguamoll de Camley, Londres}

Un dels èxits de les boves és que l’altura i l’atapeïment de les fulles absorbeixen gran part de la força del vent i protegeixen la tija florífera, redona i amb menys superfície enfrontada al vent, mentre que les fulles, planes, n’arrepleguen de valent.

Embovar cadires

La lleugeresa i flexibilitat de les fulles de les boves les fan apropiades per a determinades formes d’artesania, com la confecció de cistelles, estores, útils per la llar, etc., per a la qual cosa calia assecar les fulles de bova després de segar-les i agrupades en feixos, com els que figuren en la fotografia següent feta el setembre de 1978 per Rafel Balada a uns arrossars de Sant Jaume d’Enveja (Montsià, al delta de l’Ebre).

^{Feixos de bova (Typha latifolia) preparats per a la venda}

Però, possiblement, l’ús més popular fins fa unes dècades era el d’embovar cadires i fer els seients i el respatller del moble domèstic més usat.

Com la distància entre els extrems és el factor determinant perquè la fulla quasi buida no flecte ni es trenque, la tècnica per evitar que el pes d’una persona afonara el seient havia de ser especial, i d’això s’encarregaven els cadirers.

^{Cadirer embovant una cadira}

En essència, el seu treball consistia a teixir perpendicularment les fulles de bova; i és que, en dividir el pes de qui s’hi assenta i dirigir-lo en direccions ortogonals, es feien seients de gran resistència. En certa mesura, el que feien era acoblar enrigidors (en arquitectura, “riostes”) perquè la trava mútua evitara el moviment relatiu horitzontal dels elements de l’estructura, el seient de la cadira.

^{Seient de cadira de bova. Fotografia de Josefina Serrano Villar}

I, en mantenir el principi bàsic de la distribució de forces, la destresa i la imaginació artística dels artesans aconseguia trenats de gran varietat i bellesa geomètrica, com els que podem contemplar als excel·lents apunts de Josefina Serrano Vilar, ubicats en l’interessant i polifacètic bloc etnogràfic (i civicohistòric) Artanapedia, d’Artana (la Plana Baixa, País Valencià).

Sí, boves que es menjaven [1] com vam veure en articles anteriors i boves per seure.

Però, també tindrem boves per divertir-nos. Com veurem la propera setmana.