39. Ecologia boval

Ecologia, Typha, bova, boga, buda, Budapest, bioquímica, oxidació.
 
L’obra de Brueghel i Rubens dedicada al mite de Pan i Syrinx no tan sols és digna d’admirar per les qualitats artístiques sinó també per la descripció del paisatge i de les plantes que hi viuen.
I en mirar-la no tan sols gaudim de plaer estètic sinó que se’ns ofereix la possibilitat d’analitzar-la des de punts de vista diversos: literaris, pictòrics, morfològics, lingüístics, botànics... i ecològics

Perquè les relacions ecològiques també estan presents en el quadre i van més enllà de les de les caràcter tròfic, ja que n’hi ha en el subsòl i en l’aigua, i mitjançades per agents químics i per canvis físics en el medi. I en totes aquestes tenen un paper important les boves, les Typha.
De fet les boves són de les primeres plantes a colonitzar les riberes fluvials d’aigües somes i no massa ràpides, on arriben a formar denses colònies sovint impenetrables, els bovars o bogars [1]. I també, com queda reflectit en el quadre de Brueghel i Rubens, les marjals, estanys i basses on rarament falta l’aigua durant un període massa llarg i sobre fons d’uns 15 cm de profunditat.
 
 
A tots aquests llocs les boves poden arribar a tindre un paper ecològic de primera importància en el sentit que la seua presència i abundància condicionen poderosament l’evolució de l’ecosistema global.
 

Bovar o Bogar

El sistema radicular-rizomatós, molt dens i complex, frena l’erosió alhora que afavoreix l’enriquiment del sòl per retenció de les partícules en suspensió i flotació arrossegades per l’aigua. Això pot significar, clar, un pas en la dessecació del lloc per la gradual acumulació de restes orgànics i sediments.

A més, els rizomes de la planta serveixen d’allotjament a organismes que junt a les mateixes boves estan a la base de múltiples cadenes tròfiques que tenen al capdamunt amfibis, rèptils, aus i mamífers que també hi troben recer o que, com moltes aus lacustres, fan servir les restes de les inflorescències per entapissar els nius.
 
Bloc esquemàtic de canyissar amb bova, de La vegetació dels Països Catalans.
 
A tot això hauríem de sumar els processos bioquímics facilitats per l’estructura tubular interna de les boves que, en airejar el substrat submergit, afavoreix l’acció de bacteris aerobis capaços d’oxidar la matèria orgànica dissolta en l’aigua i evitar que es putrefacte.

També facilita l’acció de bacteris nitrificants i desnitrificants que oxiden els compostos amoniacals procedents de la degradació de proteïnes en nitrats i aquests en compostos gasosos nitrogenats.

També contribueixen a eliminar els excessos de fòsfor dissolt en afavorir la seua precipitació.

Per tot això, les boves i unes altres companyes de marjals es fan servir des de fa dècades en la depuració d’aigües residuals humanes.

Altrament, s’ha trobat que boves com la Typha domingensis són molt eficaces per reduir la contaminació bacteriana de l’aigua per a ús agrícola, sobretot d’enterobacteris procedents del tracte digestiu dels mamífers  i responsables de les colitis i altres malalties intestinals si contaminen els vegetals regats amb aquestes aigües.
Sí, les boves. Unes plantes dignes de ser estudiades i valorades.

 
[1] Recordem com a curiositat que l’antic terme romà per a les boves, buda, ha sigut l’origen de topònims altrament inexplicables i relacionats amb la presència d’aquestes plantes o amb l’ús que se’n feia. Als casos ja comentats en anteriors articles, com l’Illa de buda (al delta de l’Ebre) i l’antic barri de (la) buda, a Alacant, potser podríem afegir el de la ciutat de Buda a la vora del Danubi oposada a Pest i que juntes formen la capital d’Hongria, Budapest.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat