Estic llegint el llibre de J.M. Mulet [1] Ciència a l’ombra, dedicat a explicar les tècniques científiques que es fan servir per aclarir casos policials, forenses, d’identificació i un llarg etcètera.
Una de les coses en què posa èmfasi és en les pistes que aporten llum a una investigació. Pistes de tota mena: restes inorgànics, DNA, sang, patrons de distribució, insectes, pòl·lens i altres productes vegetals…
I, ¡quina casualitat!, justament quan llegia això de les plantes com a pistes estava plantejant aquest article al voltant d’unes flors que ens poden ajudar a identificar aspectes “ocults” del quadre que estem analitzant. Un quadre, no ho oblidem, que recrea el mite de Pan i Syrinx per part dels pintors Bruegel i Rubens (1617) i que es troba a la Gemäldegalerie de Kassel, a Alemanya.
A més del jonc florit (Butomus umbellatus) i de les boves Typha latifolia que apareixen a la part superior del primer terç del quadre, i dels quals hem parlat en els darrers articles, n’hi ha moltes més plantes amb històries que poden enriquir el goig estètic de la contemplació de l’obra.
Parem atenció a la part inferior del mateix primer terç.
S’hi poden distingir com a mínim tres espècies, dues de flors blaves i una altra de grogues.
El quadre no és específic “de plantes”, però els autors les han pintades amb suficient rigor com per poder-les identificar o almenys per apropar-nos-en a alternatives plausibles.
I una vegada resolta la tria, la planta elegida pot aportar-nos dades suplementàries.
Explorem-ho.
Les margarides de marjal
Fixem-nos en les floretes que apareixen a l’esquerra, darrere de la pota dreta de Pan. Una mena de margaridetes de color blavenc i centre groc.
Suposem que hem fet les aproximacions pertinents en base a la morfologia i en l’ecologia i hem arribat a la conclusió que es tracta d’alguna espècie del gènere Aster de les que es poden trobar a les marjals europees.
Una opció és que podria tractar-se de la margarida de marjal, cabridella o àster suculent A. tripolium (= Tripolium pannonicum); la paleta cromàtica de les lígules (els “pètals”) d’aquestes plantes de la família compostes, que pot oscil·lar del lila al blau molt clar, atorga possibilitats al fet que eixa fóra la planta pintada per l’autor tot i no ajustar-se exactament a la tonalitat pintada.
Però també podrien ser les teresetes o octubres (noms al·lusius a l’època de floració) A. novi-belgii, igualment tolerants a les condicions de les marjals lleugerament halòfiles, salines.
La primera és originària del nord d’Europa mentre que la segona, tot i ser-ho del nord d’Amèrica, porta entre nosaltres des de principis del segle XVIII.
Ara bé, com que el quadre està datat el 1617, pràcticament un segle abans de l’arribada d’A. novi-belgii (= Symphyotrichum novi-belgii), això descartaria aquesta opció i ens duria a considerar com a més apropiada la margarida de marjal A. tripholium; una herba bianual de fins a mig metre d’alçada, de fulles lanceolades carnoses i comestibles tant en cru com cuinades (oreille de cochon li diuen en francés) i que podem trobar a les marjals de l’Empordà i des del delta de l’Ebre a Vinaròs (el Baix Maestrat).
Com que l’espècie viu a les maresmes litorals i rarament penetra cap a l’interior continental, la seua presència indicaria que la marjal descrita pictòricament per Brueghel i Rubens estaria amb molta probabilitat pròxima a la mar; hipòtesi que a més de ser compatible amb la presència de les boves Typha caldria corroborar per comparació amb les altres plantes que hi figuren, clar.
Una altra pista que ens pot ajudar a millorar la interpretació de l’ambient descrit és el fet que A. tripolium floreix de juliol a octubre, per la qual cosa eixe seria el marge cronològic en què va estar pintat el quadre.
En resum, identificar l’espècie permet proposar hipòtesis solvents (proximitat a la costa, estació de l’any) sobre llocs i èpoques en què es va fer el quadre.
El darrer nèctar per a les papallones migrants
Però, més encara, també podríem proposar detalls que encara que no apareguen al quadre en serien compatibles.
Com la presència d’animals vinculats a eixes flors.
Perquè els organismes estan associats entre sí, i en alguns casos eixa relació és tan íntima que la visió d’un element ens fa preguntar-nos on està l’altre.
I a causa de la seua floració tan tardana la margarida de marjal serveix per nodrir amb el combustible del seu nèctar les dues papallones de vol més potent, les Vanessa, que en arribar la tardor iniciaran la gran migració que les durà a recórrer milers de quilòmetres des de les terres boreals fins unes altres situades més al sud.
Unes papallones els noms de les quals estan emparentats amb heroïnes mitològiques, amb heroïnes històriques i amb heroïnes actuals.
Però, clar, i com diria Moustache, el taverner de la pel·lícula Irma la douce (1963; Billy Wilder), that’s another story, “això és una altra història”.
La de la setmana vinent.
A més a més tinc l’enorme plaer i honor de participar junt a ell en una de les revistes més reeixides de divulgació de la ciència, Daualdeu, l’Associació per la Divulgació de la Ciència i la Tecnologia “Meridià Zero”, de la Marina Alta, i que també paga la pena seguir.
