44. El vol etimològic (II). Insectes, entomologia

Linné, biònims, insectes, entomologia, ptero
 
LES PARAULES PARLEN
 
Les paraules “parlen”. Però només si sabem escoltar-les o, millor encara, sentir allò que contenen, depurat pel pas del temps en què van ser elaborades, com un ressò dels seus orígens ancestrals o recents.

El lèxic s’ha d’entendre no com un conjunt de noms per guardar, ordenar o classificar, sinó com la clau que permet l’accés a molts altres nivells, a noves possibilitats d’interpretació de la realitat i a la reconstrucció d’un passat que explica el present i condiciona el futur; com una posició en una partida d’escacs que, convenientment interpretada per l’analista, permet no tan sols reconstruir com s’hi ha arribat sinó veure les possibilitats que s’obrin per avançar.

Això passa sovint amb els biònims [1], els noms dels éssers vius, perquè tant els noms científics com els populars solen “dir” coses. I com que han sigut triats de manera discrecional, subjectes a regles no arbitràries, se’ls pot seguir el rastre i entendre’ls millor si sabem interpretar les arrels etimològiques [2].

Els biònims no tan sols són útils per identificar i classificar sinó que poden contenir informació rellevant (pàgines 7-10): morfològica, fisiològica, ecològica, històrica, utilitària, medicinal, toxicològica, gastronòmica i un llarg etcètera.

A més a més, tant la zoonímia com la fitonímia, i la bionímia en general, no es limiten a simples compilacions de noms d’animals o de plantes o d'uns altres organismes sinó que estan plenes a vessar de sentits diversos: etimològic, contextual, jeràrquic, intel·lectiu, simbòlic, emotiu o productiu.

La recuperació o l’elaboració de biònims no suposa un simple afany nostàlgic o un intent de separar la cultura popular de la científica sinó que, més enllà de la catalogació lexicogràfica, tant els noms científics com els populars permeten establir connexions entre camps conceptuals diferents que estimulen a bastir visions holístiques, relacionals i mútuament sustentadores.
I en eixe sentit els noms, i els biònims en particular, són com la poesia per a Gabriel Celaya: “un arma cargada de futuro”; i recuperar-los, repensar-los, per entendre’n el significat, ens obri portes per a un coneixement no tan sols erudit sinó també savi.
 
INSECTE, ENTOMOLOGIA
 
Entre els reptes que va abordar el Magne Anomenador, Linné, figurava “batejar” els petits “invertebrats” que tenen sis potes; [3] en general, quatre ales, i un cos i uns apèndixs formats per peces que semblen acoblades[4].
 
 

Linné
 
I tant els mots grec έντομος (éntomos, en-tomos) com llatí insectum (in-sectum), tots dos amb el significat d’“en seccions” ≈ “amb talls”, s’avenien bé per descriure’ls.

De fet, la major part de les llengües europees han optat per una versió congruent amb l’ètim llatí (insecte; insekter en suec) i el mateix va fer Linné per designar la classe en què els agrupava, Insecta (1758).

En conseqüència, a l’estudi dels insectes se li va dir inicialment insectologia. Però, l’any 1764 el naturalista francosuís Charles Bonnet va apostar pel terme grec, va fer servir el terme entomologia i així s’ha quedat [5].

Un camp d’investigació, el de l’entomologia, enormement ample i interessant encara que només fóra per distingir entre els insectes útils i beneficiosos per als humans i els que, per contra, actuen com a plagues, vectors de malalties, perills o simplement molèsties.
 
 
 
Insectes beneficiosos per als humans. Font: Larousse.


Insectes perjudicials per als humans. Font: Larousse.
 
 
ALES. PTERO.
 
Com que una de les característiques més conspíqües dels insectes és que la major part tenen ales i que aquestes poden presentar diferents tipologies, s’obria la possibilitat d’anomenar els diferents grups (almenys molts d’ells) en funció d’aquest caràcter.

I el nou Adam, Linné, tornava a enfrontar-se al dilema de triar entre la versió llatina d’”ala” o la grega, pinna vs. πτερον, pteron.

Linné va preferir l’ètim llatí per a certes fulles (pinnatífida, paripinnada, etc.) mentre que el mot grec el va trobar més versàtil i productiu tant en terminologia general biològica (quiròpter, pterosaure, pteridòfit...) [6] com per a classificar insectes.

El resultat és que gran part dels ordres en què es divideix la classe Insecta contenen el sufix –pter.

Ens recrearem en alguns i, tot i que no tots tenen el mateix grau d’acceptació entre els taxònoms, paga la pena assaborir el valor didàctic del seu origen etimològic.
 
* Coleòpters (del grec kolεoς koleos, “estoig, beina”) [7]: escarabats, paneroles...

* Dípters, “amb dues ales”: mosques, mosquits...

* Hemípters (del grec ημι, hemi, “meitat”), amb “mitja ala”, en el sentit que la meitat basal de cada ala està endurida i la mitja part distal és membranosa: xinxes, pugons, cigales...

* Himenòpters (del grec umεn, hymen, “membrana”), “amb ales membranoses”: abelles, vespes, borinots, formigues (amb ales en les formes sexuades mascle i femella, no en les “obreres”)...

* Isòpters (del grec ισόϛ, isos, “igual”), amb les ales iguals: tèrmits...

* Ortòpters (del grec ορθόϛ,orthos, “recte”, “conforme a la norma” [8]), amb el primer par d’ales endurides o rígides, allargades i amb aspecte rectilini: grills, lla(n)gostes, someretes...
 


Insectes
 
Però, i les papallones?

També hi arribarem, clar.

Però, com diria Moustache, el taverner de la pel·lícula Irma la douce (1963; Billy Wilder), that’s another story, “això és una altra història”.

La de la setmana vinent.


 
[1] El terme “bionímia” (i el corresponent, “biònim”) encara no està acceptat com a canònic; però el trobe ben útil per referir-nos a l’estudi dels noms dels organismes i l’he proposat com a neologisme a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i al centre de Terminologia en Català, TERMCAT. La bionímia englobaria camps d’estudi com la fitonímia, la zoonímia, etc.
[2] Dedicat a Mar Langa Pizarro, professora de llengua i literatura castellana que durant el temps en què vam coincidir a l’IES Badia del Baver, d’Alacant, vam elaborar diversos materials destinats a enllaçar “ciències” i “lletres”. Materials que compartíem amb professors d’unes altres assignatures de ciències i lingüístiques (valencià, llatí, anglés, francés, grec) i d’uns altres instituts i col·legis. L’objectiu era impulsar el necessari coneixement lingüístic de paraules que fèiem servir en ciències alhora que establir relacions de llengües entre llengües que facilitaren el trànsit entre elles.
 

Transformació i/o conservació de la “f” en diferents llengües llatines.
 
Materials lingüístics, sí, però també “culturals” que intersecaven entre la literatura i el simbolisme amb les plantes i que van servir de base per a diverses conferències destinades al públic en general i per a conferències en instituts.
http://www.slideshare.net/DanielClimentGiner/botnica-i-literatura-mar-langa-et-daniel-climent
[3] El nom d’hexàpodes (“sis potes”) no és del tot equivalent al d’insectes, ja que inclou uns altres grups: proturs, diplurs i col·lèmbols.
[4] No són els únics animals en-tallats. De fet, Aristòtil feia servir el mot éntomos per designar diferents animals amb el cos dividit en segments, com els que ara coneixem sota noms com insectes, anèl·lids, miriàpodes, aràcnids..., molts d’ells agrupats en el philum artròpodes (“potes articulades”).
[6]  I, també, en uns altres camps semàntics: helicòpter, pterigion (inflamació de la conjuntiva ocular, en forma d’ala), pteruges (ales de cuir que penjaven del muscle en la panòplia del legionari romà del s. I dC)...
[7] El mot grec kolεoς koleos s’associa amb l’arrel indoeuropea *kel (cobrir, tancar, ocultar) present en paraules com eucaliptus, cèl·lula, (h)elm... Sembla que l’estructura dels escarabats ha sigut un gran èxit evolutiu, fins el punt que es considera que és el grup amb més espècies de tot el món animal. En eixe sentit, cal recordar la resposta que li va donar el gran genetista anglès J.B.S. Haldane [https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Burdon_Sanderson_Haldane] a un eminent teòleg quan aquest li preguntava sobre què havia pogut extraure de l’essència de Déu en haver estudiat les seues obres, els éssers vius. Haldane li va respondre que, d’haver Déu, el que més li cridava l’atenció era l’afecció desmesurada que semblava tindre pels escarabats.
[8] Un prefix productiu: ortopèdia, ortodòncia, ortografia...

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat