46.El vol etimològic (IV). Papallones de dia

_{ENTOMOLOGIA, PAPALLONES DIÜRNES, ROPALÒCERS, PÒSTERS DE PAPALLONES, TOMÀS GARCÍA SEMPERE}

“Tot i que ara hi ha propostes taxonòmiques més complexes i elaborades que les que comentaré, tradicionalment s’han subdividit les “papallones” en dos grups, els noms dels quals són molt apropiats a efectes divulgatius: amb les diürnes es va fer el grup de ropalòcers, i amb les nocturnes el d’heteròcers.

I no és una divisió arbitrària basada en un factor diferenciador “extern” com és dia/nit, sinó plena de sentit i en la qual paga la pena detindre’s.”

Amb aquestes paraules ens acomiadàvem la setmana passada i ja ha arribat l’hora de parlar -tot i que siga breument- de les papallones diürnes, dels ropalòcers.

_{Portada del llibre dedicat als ropalòcers del migjorn valencià (1983).}

Abans de continuar, però, vull fer públic l’agraïment als qui vos heu pres l’interés per ajudar-me a resoldre les preguntes que llançava en l’anterior article, José Vicente Verdú i Rubén Mendoza.

ROPALÒCERS[1]
El nom de ropalòcers (Rhopalocera) al·ludeix, etimològicament parlant[2], a la forma de maça quetenen les antenes o “banyes” d’eixes papallones.

No és eixa, però, l’única característica que permet identificar-les fàcilment; també el fet que en repòs pleguen les ales en vertical, perpendiculars al cos. Ho podem veure en la fotografia següent en la qual -ara fa trenta anys- el meu fill Daniel sosté un típic ropalòcer o papallona diürna, una blanqueta de la col Pieris brassicae.

_{Blanqueta de la col en descans, amb les ales plegades.}

I si les papallones menudes, de vores alars més austeres o de colors relativament uniformes, tenen el do de captar l’atenció de fins i tot els més menuts, ¡que no dir de les policromes, les de colors més cridaners, les de contorns cal·ligràfics o les més grans!

Sí, perquè la bellesa de molts membres d’aquest grup és extraordinària, com podem veure a l’excel·lent pòster de Toni Llobet.

_{Papallones (diürnes i nocturnes) dels Països Catalans, de Toni Llobet.}

I justament parlant de pòsters de papallones, el Museu de Ciències de Granollers ha tingut la magnífica idea d’editar-ne uns sobre papallones amb dibuixos de Martí Franch. Les espècies que hi apareixen porten el nom català oficial, el nom científic i en molts casos les plantes nutrícies de larves i d’adults.

El primer de la sèrie, dedicat a les papallones de terra baixa, es pot adquirir en el Museu o bé descarregar-lo amb una bona resolució ; i el segon es pot adquirir ben barat o consultar al següent enllaç.

De moment, i perquè pugueu assaborir la qualitat i la quantitat de suggeriments didàctics i divulgatius que subministren, ací va el primer dels pòsters.

I si sou professors de naturals, mestres o membres d’un equip directiu de centre, guàrdies forestals, encarregats de centres de natura, simples aficionats o pares que voleu que els vostres fills tinguen ben decorada l’habitació, ¿què espereu per adquirir-ne algun exemplar?

Ànim!
I, mentrestant, gaudiu-ne.

Paga la pena admirar-les, una a una, amb el temps que calga dedicar-li.

¡Quina meravella!

[1]Al País Valencià tenim una bona plèiade de naturalistes de gran qualitat no sempre suficientment coneguts o valorats. Un dels noms que d’immediat em vénen al cap quan parle d’insectes és el de Tomàs Garcia Sempere (Elx, 1923-2002), entomòleg de gran nivell que fins i tot té una papallona “dedicada”, la Lysandra sempere. Tomàs era una d’eixes persones que no pots oblidar: naturalista en gran part autodidacta, era generós, afable i amb una mentalitat científica i divulgativa de primera classe, tot unit a un agradable sentit de l’humor.

Va ser coautor del llibre Lepidópteros ropaloceros (Instituto de Estudios Alicantinos, 1983), la portada del qual correspon a la imatge d’aquest article, en col·laboració amb uns altres lepidòpters aficionats (cosa que en història natural pot equivaldre a excel·lència investigadora) com l’enginyer canadenc Jean Henri Robert, el metge Pedro Martínez Borrego i el professor d’ecologia de la Universitat d’Alacant Antoni Escarré Esteve.

Fa poc se li va dedicar a Tomás Garcia, molt encertadament, un llibre coordinat pels seus nebots i excel·lents professors Alfredo Garcia Mas i Juan Antón Garcia; un llibre basat en gran part en l’anàlisi del seu Diario de un naturalista (vora 5.000 pàgines) i amb articles de Juan Antón Garcia, Miguel Ors, Joan Castaño, Martí Domínguez, Antoni Escarré, Juan Antonio Marco Molina, Margarita Box Amorós, Emilio Martínez Ibarra, Ángel Sánchez, i qui açò subscriu, que li dedicava un article referit al “calendari pastisser” del qual havia sigut autor (no de bades eixe havia sigut el treball de la seua família) i que m’havia demanat que li fera anotacions relatives al rerefons cultural dels dolços que hi figuraven (receptes, ingredients, origen, tradicions i el mateix calendari).

Una molt encertada ressenya del llibre, escrita per Antonio Manuel Rico, ha aparegut en el número 29, tardor de 2016, de La Rella, Anuari de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó.

Des del punt de vista personal recorde molt bé les felicitacions nadalenques de Tomàs, que tenien el valor afegit de la planteta que adjuntava a les targes.
Dedique aquest article, com a homenatge pòstum, a la seua memòria.

[2]En grec, ροπαλον, rhopalon significa “maça”; i kεraς –kέratoς, ceros vol dir “banya” o “antena”.