UNA MAR PROCEL·LOSA
Les etimologies constitueixen una mar procel·losa sotmesa tant a tempestes interpretatives com a llamps aclaridors i a trons ensordidors.
La navegació no hi és gens fàcil. Intuir-ne una illa interpretativa, un arxipèlag, un continent, no assegura una arribada fàcil ni impedeix un naufragi estampats contra un penya-segat no advertit, esgarrada la panxa del vaixell per les roques d’una antina, o immobilitzats per l’arena d’una platja mancada d’ullals on reposar l’aigua per continuar la navegació.
I no sempre es troba Ítaca, clar, tot i que sovint allò que paga la pena és la mateixa travessia.
La setmana passada vam navegar entre els noms que les llengües llatines –i l’eusquera– han inventat per designar els lepidòpters.
En aquest article farem quelcom semblant però amb llengües germàniques. En seran uns pocs els entomònims que analitzarem, però ben interessants, com tindrem ocasió de comprovar.
Noms germànics per a les papallones.
Seran només uns pocs els noms analitzats, ja ho hem dit, però si el lector vol tindre una visió més rica dels noms europeus per a les palometes o papallones podrà fer servir quan ho estime oportú el següent mapa temàtic:[1]
En una primera aproximació, els entomònims que les llengües germàniques han assignat a les papallones són combinacions de quatre idees:
- que es tracta de petits voletejadors (“ocells”, “mosques”);
- que predominen en estiu;
- que els agrada la llet o algun derivat lacti (crema, mantega…)
- que són “bruixes” transformades.
Anem a la faena.
Papallones llepant llet escampada pel terra.
L’alemany estàndard designa amb el nom masculí de Schmetterling[2] qualsevol papallona, en genèric.
¿Té algun significat eixe nom?
Vegem-ho.
Comencem per una visita a l’alemany austríac. En aquesta llengua, a la crema obtinguda en batre la llet se li diu Schmetten, un nom manllevat de les llengües eslaves, com és el cas del txec smetana[3], “crema”.
Però, ¿què té a veure la crema de llet amb les papallones?
Doncs bé, segons una antiga creença, les bruixes es transformaven en papallones[4] per furtar la llet, la crema o qualsevol altre derivat lacti; i a això s’atribuïa la propensió d’aquests insectes a voletejar sobre els poals de llet o les mantegueres.
¿Són les papallones bruixes a la recerca de mantega, crema o llet?
* en les llengües de l’alt alemany [5]Molkendiep (sèrum de la llet-lladre);
* en les llengües del baix alemany [6]Botterlicker (mantega-llepa).
Uns altres noms ben antics de “papallona”, també en llengües alemanyes eren:
* Milchdieb literalment “lladre de llet”;
* Molkenstehler, “lladre del sèrum de la llet”.
I he dit “llengües alemanyes” perquè de manera semblant a Itàlia, en què oficialment s’anomena dialetto a totes les llengües diferents de l’estàndard toscà, a Alemanya també es consideren socialment Dialekte les llengües diferents de l’estàndard central, tot i que lingüísticament siguen llengües autònomes i diferents.
Així doncs, el nom de la papallona en l’actual estàndard, Schmetterling, i també en les llengües alemanyes més antigues, gira al voltant d’un node lingüístico-ideològic ben clar: la suposada apetència d’eixos insectes per la llet o algun dels seus derivats.
IMATGE 5.
Trampa per capturar papallones fent servir mantega
- Westfälisch, de Westfalen (Westfàlia): Schmandlecker. El fet que Schmand signifique “crema agra”, i l’adjectiu lecker “apetitós”, “deliciós”, ¿podria indicar que el nom Schmandlecker anuncia que la papallona és una “llépola de crema agra” (és a dir, que la troba deliciosa)?
- Bayerisch, de Bayern (Baviera): Müllermaler. El nom Müller significa “moliner”, qui mol el gra de cereals; però també, per extensió, “batidor”, és a dir, qui “mol” o bat la llet per fer la crema i la mantega, i també al recipient on es fa. Altrament, Maler equival a pintor. ¿És doncs Müllermaler el “pintor” (pel cromatisme de les ales) que voleteja sobre el “batidor de llet”?
- Hessisch, de Hessen: Lattichvogel. Mentre que la segona part de la paraula, Vogel, significa “ocell” (equivalent a “papallona”), Lattich significa en l’alemany actual “lletuga”; però “lletuga” fa referència a “làtex”, “llet”, com potser també ho faça Lattich, tan semblant al llatí lac-lactis, “llet”.
- A Silèsia, Transilvània, Suàbia i parts de Suïssa: Sommervogel , literalment, “ocell d’estiu”. Aquesta idea d’associar la papallona a una petita au estiuenca també la trobem en el danés i en el noruec sommerfugl, en el jiddish zomerfeygele o el gal·lés (o Cymraeg) iâr fach yr haf (“gallina petita de l’estiu”).
- A unes altres parts de Suïssa: Fifalter. Si fa no fa, Falter significa “aleteig”.
El neerlandés és la tercera llengua germànica amb més parlants nadius (uns 23 milions), per darrere de l’anglés i de l’alemany.
En neerlandés el nom estàndar per a la papallona és vlinder (pronunciat flinder; en anglés antic aquest era el nom de la papallona).
Uns altres noms, més aïna arcaics, han sigut:
* boterschijt, literalment “merda de mantega”;
* botervlieg, “mosca de la mantega” (ja veurem que la mateixa idea s’expressa en l’anglés butterfly);
* pennenvogel, “plomes d’au”;
* zomervogel, “ocell d’estiu” (com el danés i el norueg sommerfugl)
I, com a poètic, fladderaar, “allò que voleteja”.
EN RESUM…
Tot i que alguns dels noms indiquen fonamentalment tan sols una idea (crema: Schmetterling; volar: Fifalter, vlinder, fladderaar), la major part de les llengües comentades en combinen dues, d’idees:
IMATGE 5.
Si la mantega volara duria ales de papallona. [Font: Eyewire]
Però, més enllà del nom que ens pot semblar curiós, sorprenent, estrany, en aprofondir en el nucli íntim dels biònims se’ns mostra tot un món d’intents descriptius que, permeteu-me que manifeste la meua sensació, és senzillament fantàstic.
¡La de transfusions d’idees que han arribat a compartir les diferents llengües!
I l’intent d’entendre’ns és, n’estic convençut, positiu per a tothom.
