52. El vol (XI). Butterfly: mantega, òpera i meteorologia

_{ETIMOLOGIES, PAPALLONA, ANGLÈS, MADAMA BUTTERFLY, BUTTERFLY EFFECT}

COMBINACIONS D’IDEES FETES PARAULES

En l’article anterior ja havíem comentat que els entomònims assignats per les llengües germàniques a les papallones o palometes[1] són majoritàriament combinacions de quatre idees:

que es tracta de petits voletejadors (“ocells”, “mosques”);
que predominen en estiu;
que els agrada la llet o algun derivat lacti (crema, mantega…)
que són “bruixes” transformades.

Vam tindre ocasió de comprovar-ho en algunes de les diferents llengües alemanyes i també en neerlandés.

En anglés també s’han fet servir algunes d’eixes idees durant l’evolució d’aquesta llengua.

Per exemple la de designar la papallona com a “voletejadora”. Eixe ve a ser el significat de l’antiga paraula anglesa per als lepidòpters, flinder, emparentada amb el verb to fly “volar”[2]. Doncs bé, flinder és fonèticament equivalent al neerlandés vlinder amb què també s’anomenen aquests insectes d’aleteig o voleteig tan característic.

Una al·lusió al voleteig que, recordem-ho, també es recollia en català en algunes de les variants nominals de les papallones: voligana, voliana, voliaina[3].

PAPALLONA EN ANGLÉS

En anglés antic (Old English)[4]també es combinaven dues de les idees esmentades per anomenar les papallones: buttorfleoge, una al·lusió a la mantega (butter) i a allò que podríem anomenar “insecte volador”, fleoge (d’on prové “mosca”, fly).

En l’anglés mitjà (Milddle English) el nom va passar a butterflie, esdevinguda en l’actual butterfly (plural butterflies)[5].

_{IMATGE 1

¿Qui va posar mantega en la papallona…?, i altres intrèpides investigacions en el nostre il·lògic idioma}

Detinguem-nos un poc en el primer component de la paraula, butter, perquè pot resultar interessant per entendre alguna paraula tècnica.

BUTTER I BUTÍRIC, MANTEGA I SUOR

El primer component del nom butterfly és equivalent a l’alemany Butter (mantega); també té un notable parentiu amb el llatí būtyrum; o amb el grec antic βούτυρον ‎ (boútūron), tots dos amb el significat de “mantega”, i provinents de βους ‎(boûs, “vaca”) i τυρός ‎(tūrós, “formatge”).

De nou comprovem que moltes paraules estan més relacionades entre si del que poguérem suposar a primera vista.

Altrament, el nom ha arribat a la terminologia química, on àcid butíric (tècnicament àcid butanoic, CH3-CH2-CH2-COOH) és el nom que se li ha donat al component que causa l’olor de la mantega rància, agra.

Un àcid que es forma com a resultat de la fermentació anaeròbica de la lactosa o de l’àcid làctic presents a la mantega, al formatge parmesà o a la suor humana[6].

BUTTERFLY MUSICAL I LÍRICA

El nom de butterfly ha transcendit el sentit denominatiu original i ha esdevingut un referent cultural en camps ben diversos.

Així, per exemple, els qui tenim una certa edat i vam veure passar davant nostre el naixement del hard rock psicodèlic (allà per la dècada de 1990) encara recordarem una de les cançons emblemàtiques del grup nord-americà Iron Butterfly, un dels més representatius: In a gadda da vida[7].

Molta més transcendència cultural ha tingut, òbviament, Madama Butterfly, una de les grans òperes de Puccini i de la història de la música. El nom al·ludeix al de la protagonista, Cio-ciosan, ja que en japonés “papallona” rep el nom de cio cio (i san és un tractament equivalent a “senyora”)[8].

_{IMATGE 2

Cartell de Madama Butterfly.}

BUTTERFLY METEOROLÒGICA

Hi ha un altre camp cultural en què també s’ha popularitzat el nom de butterfly. És el de les matemàtiques aplicades a la meteorologia, el butterfly effect.

El nom prové de la metàfora que el meteoròleg Edward Norton Lorenz (1917-2008), l’autor del model, va fer servir (1972) en una conferència en la prestigiosa reunió anual de l’AAAS (American Association for the Advancement of Science): Predictability; Does the Flap of a Butterfly’s wings in Brazil Set Off a Tornado in Texas? (Predictibilitat: l’aleteig d’una papallona al Brasil ¿pot desencadenar un tornado a Texas?).

L’autor va tindre la precaució d’advertir que seria una frivolitat suggerir que la resposta a la pregunta fóra necessàriament positiva[9], però tot i això la metàfora va ser tan suggerent que va triomfar[10].

Una de les conseqüències del model és que explica el perquè hi ha límits a l’elaboració de prediccions fiables més enllà d’un determinat punt.

Dit això, no deixa de ser casualitat que eixos models meteorològics originen representacions gràfiques amb formes similars a les ales d’una papallona; un cas curiós en què nom i forma semblen íntimament units. Vegem-ho sinó en el següent diagrama, en el qual es representa la trajectòria previsible d’un sistema de Lorenz a partir d’uns determinats valors inicials per a la temperatura i la velocitat del vent.[11]

_{IMATGE 3

Diagrama representatiu d’un efecte papallona}

En la figura que ve a continuació es compara l’evolució tridimensional de dos sistemes (representats en blau i en groc) amb punts de partida que només tenen una petitíssima diferència posicional en l’inici; doncs bé, passat un temps i malgrat que les condicions inicials eren “quasi” iguals, les espirals que formen cadascuna de les trajectòries ja no són idèntiques, sinó que ambdós sistemes evolucionen de manera molt diferent[12].

_{IMATGE 4

Comparatives d’efectes papallona diferents tot i els punts de partida pràcticament equivalents.}

EN RESUM…

Repetim i ampliem el que ja déiem en l’article anterior.

Tot i que alguns dels noms de les papallones indiquen tan sols una idea (crema: Schmetterling; volar: Fifalter, vlinder, fladderaar, flinder), la major part de les llengües germàniques en combinen dues, d’idees:

Curiositats, sí.

Però, més enllà del nom que ens pot semblar sorprenent, estrany, en aprofondir en el nucli íntim dels biònims se’ns mostra tot un món d’intents descriptius que, permeteu-me que manifeste la meua sensació, és senzillament fantàstic.

¡La de transfusions d’idees que han arribat a compartir les diferents llengües!

I l’intent d’entendre’ns és, n’estic convençut, positiu per a tothom.

[1] Tant al País Valencià com, in extenso, als Països Catalans, tenim molta gent, cada vegada més, que a la passió pel coneixement, la difusió o el gaudi de la natura uneixen un fort component d’interés cultural de caràcter etnològic, lingüístic, etc.
Tant en pàgines web, com en blocs/blogs, revistes digitals, xarxes socials, etc. podem trobar exemples de generoses comparticions, de reculls, intercanvis, sistematitzacions que contribueixen a un millor coneixement i valoració del nostre patrimoni biocultural.
Un dels blocs que m’agrada visitar i del que sempre aprenc és Imatgies, de Jesús Bernat Agut. És més, només llegir les etiquetes en què divideix el bloc em trobe molt, però que molt, identificat: arbres de l’Institut, toponímia, etnografia, lèxic, cine i literatura… Un bloc com m’hauria agradat fer a mi quan encara era professor d’institut. Enveja, sana enveja, crec que se li diu a això.
Espere que haja quedat clara la raó, les raons per les quals li dedique aquest article a l’autor d’Imatgies, Jesús Bernat Agut.

[2] El verb “volar” es diu to fly en anglés, fliegen en alemany i vliegen (pronunciat flieguen) en neerlandés.

[3] Sobre el nom de voligana vos recomane el conte de Jesús Bernat Agut “Un conte contat”; paga la pena llegir perquè t’estimula a mirar millor la natura, amb ulls analítics alhora que poètics. Sí, llegiu-lo, i crec que em donareu la raó.

[4] Entre els materials que he fet servir per aquilatar alguns dels apartats d’aquest article figuren aquests dos diccionaris etimològics que ja fa molts anys vaig adquirir a una llibreria de vell a Bath, Somerset, sudoest d’Anglaterra. A més de consultar-los ocasionalment ara m’han vingut bé per aclarir alguns detalls etimològics.

_{IMATGES 5a i 5b}

[5] L’afició de les papallones per la mantega és, segons alguns, una exageració; i n’opinen que en una llista de preferències hi hauria productes amb més possibilitats de guanyar el concurs.

_{IMATGE 6

¿Com i què menja una papallona?}

Una papallona utilitza un tub similar a una palleta, anomenar espiritrompa, per xuplar nèctar. Podem alimentar les papallones amb aigua sucrada i taronga fresca. Sembla que prefereixen les taronges.

Coherents amb el seu escepticisme vers la mantegofília proposen una altra explicació del nom de butterfly. Una explicació, diguem-ho així, menys atractiva, que es basa en la relació lingüística amb l’antiga paraula holandesa, boterschijte –literalment “mantega-merda”–; aquest nom es refereix probablement a la similitud entre la mantega i els excrements grocs i cremosos de les papallones. Una hipòtesi, no cal dir-ho, poc “neta”.

[6]L’àcid butíric també es pot detectar en l’olor corporal (la suor conté àcid làctic), en els vòmits… L’olor de l’àcid butíric és un punt desagradable; el gust, agre amb un regust d’èter. Això sí, sembla que l’àcid butíric produït de manera natural al colon dels humans actua com un preventiu contra el càncer d’eixa part de l’intestí en la mesura que incentiva la producció de cèl·lules sanes en detriment de les cancerígenes.

[7]Pel que sembla, el nom In a gadda da vida, és una deformació fonètica del títol original de la cançó, In the Garden of Eden, a causa de la borratxera que duia el cantant quan va fer la gravació. Coses que passen.

[8] En la primavera de 2006 la revista de divulgació científica Mètode (número 49), de la Universitat de València, va incloure l’article “El caqui amb música de fons”. L’article, del qual vaig ser l’autor, duia per subtítol “La tomaca més dolça, la tecla més negra i l’òpera més tràgica” en al·lusió a una hipotètica relació entre l’òpera MadamaButterfly i l’arribada dels primers caquis als EE.UU.

[9] Malgrat el triomf poètic de la metàfora de Lorenz, el model es referia a què diferències en el rang de precisió de les dades, errors infinitesimals o petites contingències no valorades podrien dur a resultats molt dispars. Això no equival a dir que perturbacions com l’aleteig d’una papallona causen grans canvis; de fet, un sistema com l’atmosfera és altament dissipatiu i les minúscules pertorbacions tendeixen a desaparèixer més que no pas a amplificar-se.

[10]En conferències anteriors Lorenz havia fet servir com a metàfora la possible influència de l’aleteig d’una gavina en la formació d’una tempesta; per recomanació d’alguns col·legues que relacionaren la forma dels gràfics amb les ales d’una papallona va canviar d’animal metafòric. I el canvi va ser tot un èxit. Per exemple, estem parlant-ne.

[11] El següent enllaç permet visualitzar una trajectòria segons el model Lorenz:
Un enllaç que forma part de https://en.wikipedia.org/wiki/Lorenz_system

[12] Un moviment tridimensional com el d’aquestes figures es pot visualitzar a: https://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=File%3AA_Lorenz_system.ogv