La majoria pensem que no som nosaltres, que seran els qui els manipulen, ves a saber qui! Doncs no, som nosaltres. És a dir; és a les nostres llars on rau la part més gran del rebuig que s’estima en un 42%. A l’any, llancem 76 quilograms de menjar per cada casa nostra.
Els aliments passen pel que se’n diu «cadena d’alimentació» que consta de producció, elaboració, comercialització i consum. Evidentment, és en el darrer pas de la cadena on ens toca fer-nos-ho mirar. Però encara afegirem algunes dades i després mirarem què és el que podem fer nosaltres.
Huit de cada deu llars tiren aliments (no processats) Tres de cada deu tiren, al fem, part del plat preparat i podem afirmar que aquest menjar ve del que ens sobra.
Les autoritats del ram criden els consumidors a fer una compra més ajustada a les necessitats reals, a no deixar-se portar pel reclam de les ofertes que, a vegades, ens fan carregar amb més aliments dels que necessitem. Així com algunes verdures que vénen envasades i no ens cal tot el que hi ha al pac. Anem a la fruiteria del barri i comprem a granell.
Des d’Hispacop (Confederació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris), emplacen les autoritats per tal que s’hi establisquen unes lleis i normes per pal·liar el problema i que, a més, s’engeguen campanyes adreçades a la població per tal que prenguem consciència del tema i que milloren els seus hàbits de compra.
La crisi que anem patint des de fa 8 anys també ha canviat els costums de qui va al mercat. Així, un 43 % dels compradors diu que ha minvat la quantitat d’aliments que tiraven al fem. Altres (el 13%) estan reutilitzant l’oli, cosa que abans no feien. Altres indiquen que recuperen part de les menges que sobren atés que hi ha molts mitjans per conservar o congelar.
Fins i tot –anant més enllà de l’àmbit domèstic– quan anem al restaurant, demanar racions més ajustades o –si fóra el cas– si el sobrant és considerable que ens el posen en un envàs per emportar-se’l, també són propostes realitzables.
Aquests 7,7 milions de tones que a l’Estat Espanyol, cada any, van a parar al fem, són una tristíssima vergonya per a un país que té un nombre molt alt d’aturats i de persones que viuen en precari.
I com que tot no és dolent i la nostra disposició envers el tema que estem tractant canviarà, clourem el report dient-vos que al 2014 les donacions de queviures per banda de particular i també d’empreses, pujà un 37% (dades Fesbal) i assolí –l’esmenta’t any– la xifra de 100 milions de quilograms. Xifra que va permetre ajudar quasi un milió i mig de persones.
