Tenim notícia que la nova Llei de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (Ràdio i TV) ha estat aprovada sense cap vot en contra: Compromís, Ciutadans, PSPV i Podem a favor. El PP es va abstindre. També s’havia determinat la composició del Consell Rector, president inclós, però una inesperada cabriola, a les quals són tan afeccionats alguns polítics, va aconseguir que, abans d’anar-se’n de vacances els polítics implicats en aquest afer, s’ haja deixat el Consell Rector empantanat (sembla que per la figura del president) i que s’haja de reprendre la seua formació, en tornar a setembre. La constitució d’aquest Consell Rector sembla que és imprescindible per poder arrancar les emissions de la nova televisió valenciana. Els nostres polítics ens sembla que han actuat un poc irresponsablement, si cal fer hores extres, s’han de fer, com passa a qualsevol empresa. No haurien d’haver marxat, abans de deixar completament tancat aquest afer abans de les vacances!
Açò pot dinamitar les previsions d’engegar la TV valenciana per a quan estava prevista, que era el mes de novembre, i ajornar la seua obertura amb les considerables conseqüències que pot generar.
Aquesta feina que ha de fer la televisió no es pot ajornar de cap de les maneres. I diguem que no es pot per la senzilla raó que no hi ha alternativa al mitjà, cap altra cosa pot fer la feina que desenvolupa una cadena de TV, cap altra. Això, per una banda, ja hauria de ser prou motiu perque estigués en marxa.
Però, per altra banda i considerant la desfeta del sector audiovisual al nostre País, si la cadena es posara en marxa ja, donaria feina a un bon nombre de persones per a la seua reobertura. De retruc, el sector del gremi començaria a notar –perquè s’hauran de fer produccions pròpies, no?– un reviscolament del sector, que malgrat que no solucione tots els problemes dels audiovisuals, ajude els seus professionals a suportar millor la migrada situació que tenen.
A més, es podria encetar el procés de reciprocitat amb TV3 i recuperar l’emissió d’aquesta cadena al PV i a l’inreves: al Principat veurien la nostra programació així com també a Les Illes.
Moltes de les agressions de què, sovint, som víctimes per part de Madrid (del ministre Montoro, per exemple, o de la UE ) podrien tindre la seua contundent i immediata resposta. D’aquesta manera, els valencians estaríem informats d’aquests i d’altres afers que ara s’esdevenen i que observem estupefactes perquè no tenim la clau que ens permeta entendre el desgavell ni a qui atribuir-li la responsabilitat.
Podríem, encara, afegir alguns elements més a l’argumentari, perque els nostres responsables polítics veieren la urgència de l’afer. Però, l’assumpte reclama la posada en marxa i no més raons ni arguments. És urgent i inajornable i, com a tal, s’ha d’actuar.
