Matrimoni gai

3 febrer 2017 01:00h
Ja és un costum, i si de cas es volgués –cosa que dubte– canviar per un altre nom més escaient, ja tindríem el revolt en marxa. Parlem, del nom atorgat al fet de fer oficial la unió, de dues persones, que siguen del mateix sexe. Que quede ben clar que servidor no té cap fòbia envers els homosexuals. És més, considere molt bonic  que en les persones que s’estimen, siguen del sexe que siguen,  cresca l’amor i que regne l’amor per molt, molt de temps. I si, a més, ho fan palès socialment, millor encara!

Això situa totes les persones que s’uneixen al mateix nivell d’igualtat i drets –també de deures– que la resta de parelles, independentment de quines siguen les tendències sexuals de cadascú.

Però, a l’hora de cridar les coses pel seu nom cal anar a pams i no confondre l’autèntic significat que les paraules atorguen a cada cosa.

Les diverses definicions dels sis diccionaris que em consultat donen al mot matrimoni  –abans de res– el significat de la unió d’una dona amb un home fent servir els distints procediments civils, legals, religiosos o culturals  d’allà on esdevinga el fet tinguen per costum.
 
                                 
El matrimoni és un dels set sagraments que té instituïts l’Església des de fa segles i, per tant, donar-li un altre ús dóna peu a confusions o, si més no, ens acostuma a fer un ús inapropiat del vocabulari. Per poc que s’hagueren molestat, els qui batejaren la unió de dues persones del mateix sexe –la qual cosa em sembla molt bé–  hagueren pogut trobar una bona filera de sinònims. O hagueren pogut crear ells un nou.

Ara mateix pense en “UNIÓ DEL MATEIX SEXE”,  “CASAMENT GAI”, “NOCES DE L'IRIS” “APARELLAMENT GAI”  “CASAMENT ELL I ELL” o  “CASAMENT ELLA I ELLA” o altres que hagueren pogut trobar. Segur que hi ha tants com la imaginació ens evoca.

És molt habitual deixar-se dur pel corrent i –com és el cas que comentem–  com que no hi ha precedents (vull dir que aleshores no hi havia), puix es recorre a allò que més se li semble i ja tenim el tema resolt: mal, però resolt. La qüestió no té més importància de la que hom vulga donar-li. Es tracta de fer una reivindicació lèxica més que no pas social o de la vida i comportament de les persones.

Rectificar és de savis.

Pep Ferrer

 
next