A l’Espanya actual nosaltres parlem de les coses locals i regionals, i ells parlen de les nacionals i internacionals (tot entre cometes, per descomptat). Evidentment que d’això no en fa quatre dies, que ve de molt lluny. I prové d’un esquema mental, segons el qual el món es divideix en centres i perifèries. A nosaltres ens ha caigut en la rifa ser perifèria, això diuen. Perifèria en tot, a l’hora d’arreplegar les almoines que ens dóna Madrid dels nostres impostos i a l’hora de pensar. Perquè amb l’arribada d’Internet, l’esquema territorial jeràrquic perd gran part del sentit. Però resulta que de tant de temps subordinats, ara no ens atrevim a pensar. Vull dir a pensar com els primers, sense límits, agosaradament. I tenim el perill de continuar sentint l’olor insuportable del provincianisme tradicional.
Hui fa un any Ignasi Mora ens parlava de…
