Al final resulta que el PSOE no s’atreveix a fer un govern d’esquerres: ha jurat i perjurat que no demanarà ni acceptarà els vots dels que faran un referèndum d’independència. Vol dir-se que estem en la de sempre, “antes roja que rota”, per tant, s’estima més un govern de dretes que acceptar uns vots o la seua abstenció.
El joc de paraules i de culpes és inevitable en la dialèctica política, tan falsa. Però s’evidencia que un grapat de catalans s’ha imposat a la cambra baixa espanyola, l’objectiu màxim i amb gran diferència de la qual consisteix a mantindre la unitat de la pàtria, la vaca sagrada indiscutible, encara que siga a canvi de tota la resta. Mentrestant, els catalans no preparen només el famós referèndum, sinó que a hores d’ara treballen en l’elaboració de les eines per a la independència.
