Parlem de llibertat de pensament i de tindre pensament propi, mentre que repetim allò que diu la tele o la ràdio o el periòdic. No ens n’adonem o només ho fem molt de tard en tard. La veritat és que els mitjans de comunicació són tan sectaris que ens inclinen a engolir les seues mentides o semimentides o el seu tractament fals de la dita realitat. Per descomptat, tot aquest pensament no sol travessar la barrera dels tòpics generalment conservadors. I nosaltres continuem no atenent a raons, sovint ni escoltem l’altre, a qui aconseguim silenciar alçant la veu i d’aquella suposada conversa tan sols volem eixir-ne vencedorçs. Voleu dir-me si per a poder iniciar un canvi no necessitem una manera de parlar diferent?
