A vegades pense que si la democràcia no serà una altra il·lusió humana sense fonaments. Qui comprèn de debò el llenguatge de la política, tret dels que s’hi dediquen? Quantes bestieses sentim dir i diem sobre qüestions polítiques? Aleshores, què votem? Votem equips de futbol o equips de polítics, millor dit, els capitans dels equips. Així també quedem lligats al sistema dit democràtic: esdevé una rutina sense preguntes de fons. I hem delegat la nostra sobirania individual, bàsica per a la col·lectiva. Al poder, als interessos d’una minoria dominant, és a qui convé aquesta estructura de relació delegada i jerarquitzada. A la resta dels humans ens convé com més autonomia tinguem per a viure, millor. En fi, no sé si la democràcia serà una il·lusió de futur o no, però la minoria dominant no hi creu ni en somnis.
