Els organismes públics cada dia fan més olor d’oficina, i d’oficina pública, on ningú pot demanar massa comptes ni corregir desviacions. Entre la frondositat legal, els mecanismes tradicionals paralitzants, els funcionaris que només esperen la jubilació i una multitud d’assessors oficinescs, entenc per què la cosa pública no funciona. O, en tot cas, funciona d’una manera frenada i poc rendible per al contribuent. Si, a tot això, li afegim polítics que no duen al cap més que acurtar una partida pressupostària i allargar-ne una altra, el quadre és desesperant. La política també ha de beure de l’emotivitat, dels projectes que il·lusionen, de sentir-se arrossegat per uns polítics i uns ciutadans vius, en marxa, amb ganes de traure tot el suc a les coses… Si no, el monstre de la burocràcia ens menjarà d’un mos.
