Una societat no és un cabàs de persones abocades en un lloc determinat. Encara que moltíssimes poblacions semblen això mateix. I la meta dels dirigents sol ser justament aquesta, la de la cabassada de gent. No reparen normalment que cal resoldre les necessitats bàsiques de tothom, però que així, arribant a la meta en el millor dels casos, no s’obté una societat, sinó que s’impedeix que la gent caiga morta de fam o de fàstig. Però una societat requereix unes coordenades molt superiors a les que la caritat cristiana repartia fins fa quatre dies. Una societat és un organisme viu, que ha d’organitzar-se per a subsistir, però també per a crear noves formes de vida social. Les societats mortes, que són la majoria, dormen en les rutines tradicionals, que sovint qualsevol crisi les condemna a caure en un cabàs humà.
