És normal que la gent –m’hi incloc– no comprenga que no es presente una alternativa de partits anomenats progressistes –amb comunistes i independentistes– a la candidatura de l’arxiconservador Rajoy. I perd l’oremus quan Felipe González proposa fer president del Govern de Madrid a Rajoy. M’atreviria a dir que la clau es troba en el fet que els polítics juguen sempre al pòquer, per exemple, mentre que a nosaltres ens monstren que juguen al parxís, per exemple, i ens ho creguem. En definitiva, el sistema es basa en l’engany en primera i última instància. La constitució, els homes d’estat i la pàtria, per exemple, són rotllos per a sepultar l’engany i viure com un déu o un rei a Madrid. Exacte.
