No ens enganyem una vegada més: això d’acostumar, els pares als fills, a menjar un menú a banda del menú adult és una bestiesa, es mire per on es mire. Ho és perquè es duplica la feina de cuinar, s’alimenta malament les noves generacions, els productes bàsics són d’industrials a l’alça, destrueix el paladar de les criatures, trenca la tradició de la cultura culinària i condemna els fills a no saber valorar un dels plaers que semblaven més sòlids: menjar bé. En la qüestió alimentària s’ha consolidat que els xiquets mengen de la pitjor manera possible: hamburgueses, pizzes, espaguetis i tota mena de porqueries ensucrades. L’industrialisme vigent i la cretinització progressiva, com diria Josep Pla, no corren, volen. I quan es facen grans, els fills, què menjaran? No hauran sigut educats ni per a menjar. Trista sort!
