Supose que més d’un, mirant la blavor lluminosa del cel o la nit estrellada, pensarà en aquests dies de vacances: que no es tracta simplement de viure la vida? Pregunta elemental i alhora la més profunda. I que hauria de ser sempre la nostra consigna. Viure la vida, res més ni res menys que això. Però la gent es desvia del nostre objectiu vital indiscutible i es dedica a matar ací i allà, a fer diners, a fer actes que van en contra dels altres, a escampar misèria o tristors, a no fer allò que voldria, a mil i una cosa que duen camins oposats a la tan senzilla −i ara sembla que també complexa− missió de viure la vida des del primer instant del nostre naixement. Si Déu existeix, no m’estranyaria gens que el dia més impensat diguera enmig de l’univers: “Però, desgraciats, que esteu fent, que us heu tornat bojos?”
