Sense la literatura, la llengua tornaria a l’interjeccionisme, un pas arrere en l’hominització. Però ací sembla que el personal ja no pensa en aquelles coses que cal pensar. El meu amic Josep Piera és el model d’escriptor que viu en un exili interior ben magre. I tants altres que no s’ancoraren en el mar dels funcionaris. Ara, ara justament que els troglodites del PP han passat a la reserva, ara que se suposa que la gent que governa té certa cultura: a ningú se li acut que els escriptors han d’escriure, editar i pregonar arreu la literatura? Què fan els ajuntaments que no munten una xarxa d’escriptors amunt i avall? Què es fa pel llibre valencià, en primer lloc? Perquè la literatura castellana ja compta, si més no, amb els impostos generals i organismes com el Cervantes, a més d’amb un ganxo institucional ací mateix.
