Als valencians ens han condemnat a la misèria cultural. Ens han fet cambrers o obrers de la construcció i teledirigits per Madrid hem fet de lladres i de campions de la incultura o la burrera. Ara, però, comencem a idear quina orientació podríem donar-nos per a començar de nou. I un servidor pensa que la costa valenciana sencera −de Vinaròs a Guardamar−, si més no en l’època fora de l’estiu, podria esdevindre un complex cultural referent de i per a Europa. Cultural en el sentit ampli, si bé no en el sentit caricaturesc. Com una enorme necessitat i una resposta a la cultura que ve dels ianquis. Amb l’inevitable i màxima austeritat (que els blocs d’apartaments no es converteixen en hotels?). Des d’un concepte plurinacional de l’Estat, la cultura d’avantguarda, per als que l’engendren i per als que la reben.
