certs sectors socials, a escoltar allò
que els agrada escoltar als seus oïts.”
–JOAN PAU II–
L’objectivitat al periodisme (i als mitjans de comunicació, en general) no existeix, almenys no en aquells “oficials”. Això propicia casos com el recent de la cadena televisiva Antena 3, que depén de l’empresa “ATRESMEDIA”, on, per cert, també està “laSexta”, que sembla tan “guai” i tan “progre” a la majoria dels espectadors. Doncs bé, en aquesta empresa puntera dels mitjans audiovisuals i de la informació, una periodista va suplantar una turista per protestar arran de la polèmica sobre les senyals de trànsit en valencià a la ciutat de València. Ella manifestava davant del micròfon d’Antena 3 TV que no entenia aquelles senyals i que no sabia què havia de fer. Després, va resultar que la tal “turista” havia treballat fent entrevistes a Canal 9 en un perfecte valencià i que, avui mateix, treballa a Mediterráneo TV.
Antena 3 hizo pasar una periodista valencianohablante por una turista que no entendía el valenciano
Per a mi, el més greu de tot és la total impunitat. Aquest acte pense que és un delicte flagrant i, tanmateix, ni tan sols hem escoltat una disculpa per part de la cadena televisiva (encara que fos com la que va fer Urdaci en aquella històrica ocasió).
La veritat és que els mitjans estan totalment venuts. Tan sols cal mirar els dos principals diaris de la ciutat de València i veure com tracten la mateixa notícia. Cadascú li dóna l’èmfasi a allò que convé a la casa i, quan no, posen en primera plana informacions que no serien ni per a publicar-les. Com, per posar un exemple, el WhatsApp on es recomanava a les bandes de música no tocar l’himne d’Espanya quan entra l’anda dins de l’església o les informacions, clarament sesgades i manipulades, sobre el conflicte taurí, sobre el tancament dels centres comercials els diumenges, els col·legis concertats, etc.
Si ja ens endinsem en el tema de Catalunya, ací tot es desbarra. Sembla que han trobat “el Butoni” que és el culpable de tots els mals. A les tertúlies de les cadenes estatals, tothom està d’acord en aquest tema i mai veus ningú que defense l’altra opció (la independència) i això que més de la meitat dels catalans amb dret de vot s’han manifestat clarament pel dret a decidir, o siga, pel referèndum.
Si parlem del cas de “Podemos”, la cosa ja és de jutjat de guàrdia. Aquesta formació ha estat bombardejada des de tots els costats; se’ls ha acusat de finançament il·legal, de col·laboració amb el terrorisme d’ETA, d’evasió fiscal, etc. Un dels casos que em produeix més vergonya aliena és quan comparen els mil i pico d’euros que cobrava Errejón per la seua feina a la Universitat de Màlaga, i que feia des de casa, amb els casos de corrupció del Partit Popular.
El cas Gürtel, l’Operació Púnica, el cas Nóos, l’Operació Taula…
Això són paraules majors i els mitjans de comunicació no han estat a l’alçada per a demostrar que, almenys ací a València, estaven tots “pringats” fins als ulls. Han volgut difondre el missatge que tots són iguals i sembla que els ha anat prou bé, si ens refiem de les enquestes o dels darrers resultats electorals, on un partit tan corrupte com del que estem parlant, encara continua essent el més votat en aquest malaurat País nostre.
Fins ací deixe la reflexió, que potser reprendré en un altre moment. La conclusió és que els mitjans de comunicació “oficials” són com aquell segell discogràfic: “La Voz de su Amo”.
I no he volgut parlar del periodisme esportiu i dels “realities” perquè a la majoria dels que fan aquests programes no els considere ni periodistes. Han denigrat tant el seu ofici que haurien de canviar-lo per un altre. Però, on han d’anar? Si viuen com a canonges i, a més a més, són els programes de més audiència.
