Tots els alumnes han de veure, així, com és possible utilitzar el valencià al centre, si veuen que els professors ho fan obertament i sense fissures.
Les publicacions, indicacions i avisos al centre s’han de fer en català. Qualsevol persona pot sol·licitar una traducció, tractant-se d’un àmbit administratiu.
El personal no docent s’adreçarà als alumnes, professorat i pares en valencià; en aquesta llengua ha d’atendre el telèfon i fer servir la megafonia del centre.
El centre es comprometrà a informar els pares sobre què significa que la llengua catalana és la llengua vehicular de l’Institut.
4.- Què significa que una llengua és la vehicular de l’ensenyament i que l’ha de vertebrar?
Significa que a més d’oficial en aquell àmbit, l’ensenyament, devora d’una altra llengua que també ho és, té el caràcter en exclusivitat de pròpia i per això és la llengua amb què s’aprén i s’ensenya i s’ha de donar coherència i cohesió a l’estructura educativa en tota la seva extensió.
D’acord amb la normativa bàsica és la llengua amb que hom ha de rebre i impartir tot l’ensenyament obligatori; la llengua que ha de permetre fer el camí des d’infantil fins al batxillerat i la universitat, no solament en l’aspecte docent (vehicle d’aprenentatge i d’ensenyament), sinó com a element cristal·litzador de tot l’entorn educatiu, més enllà de l’estricte àmbit de l’aula: la vida al centre, als passadissos, a les comunicacions, a les activitats extraescolars, en la projecció externa del centre, etcètera; la llengua amb què hom s’ha de comunicar a l’àmbit educatiu ha de ser la llengua catalana, per coherència i d’acord amb el manament legal establert.
Ens referim a la LUEV, i l’esperit que n’emana. Esperit aquí vol dir cultura, un camí que s’ha de transitar, i que no sempre s’ha fet amb el convenciment i la intensitat desitjables, ans al contrari, en molts aspectes ni s’ha iniciat. Encara esperem que d’aquesta norma se’n desprenga un desenvolupament decidit i clar que hagués posat en marxa – en condicions normals – una normativa que evités exempcions de l’estudi del català, que exigís el requisit lingüístic, que vetllés per la disponibilitat lingüística, que posés la llengua al bell mig del mapa territorial, sense excepcions. En fi, que obrís l’espai per una Llei Valenciana d’Educació, tan necessària i urgent.
Òbviament, ateses totes les diversitats possibles i imaginables, aquest caràcter vehicular de la llengua catalana és vinculant per a tothom que hi faça feina o arribe a aquest sistema educatiu.
Significa transmetre, dur d’un lloc a un altre, en valencià totes aquelles coses que es fan i es viuen dins del centre, precisament per no caure en els usos imperants fora d’aquest, que són, com dèiem, els de minorització de la llengua pròpia. Un centre és un model reduït d’un sistema social on ha de ser possible capgirar els automatismes assumits a la resta de la societat. Es regeix per normes explícites per educar futurs ciutadans, i entre aquestes ha d’haver l’assumpció del marc legal establert, primera passa per haver entès correctament l’autonomia dels centres.
(Si) Els alumnes que reben l’ensenyament en castellà no solen esdevenir bilingües competents (i) l’ensenyament en valencià no resta competència lingüística en castellà (aleshores) és necessari aconseguir que la nostra llengua esdevinga (…) la llengua de comunicació i cohesió.
Argumentari per a un ensenyament plurilingüe a l’escola valenciana. Unitats d’Educació Multilingüe de les Universitats Valencianes
