Estic segur que per al curs 2018-19 més de 70% dels nostres escolar i estudiants seguiran programes plurilingües de qualitat impartits per mestres i professors formats i actualitzats per a dur-los a terme que, de més a més, disposaran de tota mena de recursos i accions assessores. I que, per suposat, a aquest somni de normalitat educativolingüística s’hauran afegit decididament desenes, centenars de centres de les comarques històricament no-valencianoparlants…Sóc, però, un impacient carregat d’inexplicables urgències: total, nomes han passat 33 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià!
“Plurilingüisme, trilingüisme o “trilerisme” educatiu?” Vicent Brotons Rico. Levante, 15.09.2016
1 Introducció
La finalitat bàsica d’aquest apartat és assenyalar uns criteris generals per al tractament de totes les llengües als centres de secundària, tenint en compte que la llengua valenciana ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament. Açò implica que no sols afecta els Departaments de llengües, sinó que tots els professors ens hem de comprometre a portar endavant les consideracions que a continuació s’exposaran. Però per aconseguir aquest objectiu, a banda de l’importantíssim punt del tractament de les llengües, existeixen altres temes relacionats amb aquest que ens serviran de suport.
En primer lloc, en l’apartat referent al tractament de les llengües, assenyalarem les línies pedagògiques i metodològiques comunes sobretot als Departaments de llengües, per tal de coordinar l’esforç docent i incrementar l’eficàcia de l’ensenyament de les habilitats comunicatives.
A continuació, una llacuna que encara no havia estat estudiada de manera conjunta en els centres de secundària és la planificació de l’ús de la llengua vehicular en la docència de les assignatures associades als Departaments de llengües, o no, i que suposen una evident projecció sociolingüística.
En tercer lloc, és necessari proporcionar a tot el professorat uns recursos unitaris i generals per a l’avaluació de les habilitats lingüístiques, atenent el caràcter pluridisciplinar de l’ensenyament de la llengua.
També resulta imprescindible organitzar l’administració d’uns recursos materials i humans que reforcen l’ensenyament de les llengües, com poden ser el professorat de suport, els horaris de coordinació dels Equips Didàctics, l’assistència a alumnes d’incorporació tardana, immigrants,etc.
I, finalment, l’última part es dedicarà als recursos per a l’educació en valors i la intervenció sociolingüística, ja que la formació i la informació sobre les característiques sociolingüístiques dels nostres centres i del nostre context immediat són factors fonamentals per una educació positiva i tolerant envers la diversitat lingüística i cultural.
Dins del context en què ens movem, el Tractament de Llengües és el dispositiu que ha de posar en marxa, definitivament, la preeminència de la llengua catalana com a llengua vehicular per a l’ensenyament de les llengües i l’ensenyament de les altres àrees. El tractament de llengües garanteix que l’escola tinga el català com a llengua primera i que els alumnes aprenguen, també, el castellà i una altra llengua estrangera. La línia contínua que porta des de l’educació infantil fins al final de l’escolaritat obligatòria no es pot rompre en arribar als centres de secundària.
El PEC explicita com volem el nostre centre i el PLC allí inserit es refereix a l’eina de transmissió de la vida del centre, la llengua, i col·loca cada llengua al seu lloc i quin ús n’hem de fer a la resta de les àrees. L’objectiu ineludible és que els alumnes dominen les dues llengües en finalitzar l’escolaritat obligatòria i que la llengua siga un instrument útil de comunicació i una eina vàlida per a la resta d’aprenentatges.
Entre els avantatges que ens pot aportar el tractament de les llengües podem assenyalar els següents: evitar repeticions innecessàries, anticipació d’aprenentatges, atendre els continguts diferencials i específics de cada llengua, unificar criteris metodològics i instruments d’avaluació, establir mesures per a l’alumnat incorporat tardanament i criteris per a l’elecció de materials curriculars, coordinar l’oferta d’optatives i definir el tractament que es donarà a la literatura, utilitzar una terminologia metalingüística comuna i, finalment, acabar amb els comportaments diglòssics i amb les interferències lingüístiques. És convenient que no coincidisquen en la mateixa persona el professor de castellà i el de català. Pel que fa al professorat de llengües estrangeres convé que tinguen el català com a llengua de comunicació sempre.
Objectius generals.
2. Adequar els materials escrits a la llengua vehicular del centre.
3. Adequar els materials audiovisuals a la llengua vehicular del centre.
4. Adequar els materials informàtics a la llengua vehicular del centre.
5. Adquirir, elaborar i adaptar materials per a alumnes d’incorporació tardana.
2. Habilitar, en funció de les disposicions del centre, aules per a la realització de suports de llengües.
3. Elaborar una base de dades de: materials escrits (llibres de text, llibres de consulta, premsa, etcètera), materials audiovisuals i materials informàtics (software, pàgines d’Internet, multimèdia, etcètera).
4. Utilitzar a l’aula materials (llibres de text, diapositives, transparències, etcètera) en llengua catalana.
5. Aconseguir que totes les aules i departaments disposen d’un diccionari en llengua catalana.
6. Designar una persona encarregada d’actualitzar la base de dades esmentada.
7. Adquirir material audiovisual en llengua catalana.
8. Instal·lar software en llengua catalana a la xarxa i als diferents PC de l’institut.
9. Elaborar materials en català per als alumnes d’incorporació tardana.
10. Aconseguir software per als alumnes d’incorporació tardana.
Els suports i/o desdoblaments es repartiran en funció de les necessitats detectades i de les hores disponibles per part del professorat del Departament de Llengua i Literatura Valencianes i del professorat adient i capacitat del Departament d’Orientació. També es contempla que qualsevol professor/a d’altres departaments, amb el reciclatge, puga donar aquests suports si aquests departaments, una vegada assignats el seus propis suports, tenen disponibilitat horària.
Si s’incorpora alumnat no catalanoparlant començat el curs entrarà dins el Taller de Llengua i Cultura tantes hores com estime convenient el Departament d’Orientació, una vegada efectuat un diagnòstic previ i considerant el seu progrés. A més a més seria convenient que algun company s’oferisca per fer-li de tutor-lingüístic la resta de les hores.
Des del centre s’informarà als alumnes que ho necessiten d’altres possibilitats per millorar i perfeccionar el coneixement del català, com ara cursos oferts per l’Ajuntament, la Conselleria, recursos d’internet, o material didàctic del mateix centre.
A final de curs es farà un informe on figuraran els alumnes que necessiten suport de Llengua Catalana el proper curs. Aquest informe el farà el/la professor/a de català de cada alumne. A més a més la relació d’alumnes que necessiten aquest suport haurà d’inclore’s en la memòria final del Departament de Llengua Catalana i Literatura i del Departament d’Orientació.
L’Equip Directiu contemplarà a l’hora d’elaborar els horaris lectius una franja horària comuna per a la reunió i coordinació dels equips didàctics corresponents als departaments de llengües, de manera que es possibilite la plena coordinació per a la redacció de les diferents programacions didàctiques i del document relatiu al tractament de les llengües.
