Quasi tres setmanes després torno per a poder reconciliar-me amb el meu dolor. Trencar la barrera de la por i parlar sobre certs temes íntims no ha estat gens fàcil. Malgrat que no hi ha res com escriure davant d’un paper en blanc per a lliurar-te i desinhibir-te dels fantasmes del passat, tot em feia pensar que potser no agradaria ni la meva temàtica ni la meua forma d’escriure i/o d’expressar-me.

La controvèrsia de sentiments em va fer replantejar-me si el que estava fent era el que realment volia. Però, i com sempre dic, aquest espai també és vostre. I jo, que he d’acceptar que ja sóc jove i no una innocent adolescent, vinc per a quedar-me i millorar dia a dia amb totes i tots vosaltres.

En l’anterior article, us demanava col·laboració per a continuar tractant tots els temes que engloba el maltractament escolar. I així va ser com, un bon dia i sense esperar cap cosa, vaig rebre un correu. En ell, una persona m’explicava el problema d’una adolescent que recentment havia començat a tindre problemes seriosos amb companys de la seva classe.

Concretament, amb una de les paral·leles que està començant a derivar-se d’aquesta gran bola de neu: ‘Cyberbullying’, definit com maltractament o agressió a través de missatges de text, fotografies, vídeos o àudios que circulen mitjançant les xarxes socials com Snapchat, Twitter, Facebook, etc. És curiós el fet que, ja el 1970, es feren estudis sobre aquest tipus de fenomen, però que encara, avui en dia, sigui un tema realment desconegut.

Cada vegada hi ha més joves d’entre 12 i 17 anys que sofreixen aquest tipus de maltractament. Reben missatges amb amenaces, els humilien amb vídeos, trucades amb números ocults que sonen cada matinada, els creen perfils falsos a les xarxes socials per a perjudicar la víctima, pengen fotografies per avergonyir la persona que volen fer mal…
Avui en dia és més difícil detectar el ciberbullying, donat que, malgrat tots els controls tecnològics, als nou anys ja saben burlar el test per a fer-se passar per un adolescent de divuit anys. És per això que, si no hi ha un control parental i/o una bona comunicació entre la família, el nen o la nena es refugia en les APPS que hui en dia condicionen la seva rutina.

Els/les adolescents que sofreixen aquest tipus d’assetjament escolar tenen un comportament que es manifesta en por a anar-hi a classe, ansietats, trastorns que poden derivar en bulímia, anorèxia o depressió… Fins i tot, si no és detectat a temps i ja està molt avançat, molts acaben en vertaderes desgràcies.

És per això que tant els pares i mares com les institucions escolars, escola i institut, han de saber afrontar i abordar aquestes situacions per a saber tractar-les i com actuar, ja que l’estadística no sembla estar a favor de la demolició del ciberbullying, sinó que sembla que va en augment i que per força temps es quedarà entre nosaltres.

Finalment, us deixo un decàleg que podreu trobar més enllà d’aquest article amb consells bàsics contra el ciberbullying:

1.Control parental si el nen/la nena és menor d’edat

2.Explicar què són les xarxes socials i el poder que tenen i el mal que poden fer

3.Ignorar les provocacions

4.No facilitar dades personals

5.Si hi ha assetjament virtual, cal guardar les proves

6.Quan et molesten virtualment, cal demanar ajuda al gestor o a la gestora de la app

7.No hi ha res segur a Internet

8.Si estan abusant a una persona, cal dir que el que esta fent és un delicte

9.Abandonar la connexió en el cas de sentir-se pressionat o pressionada

10.Si hi ha amenaça greu, demana ajuda amb urgència

Comparteix

Icona de pantalla completa