Avui comença de debò el nou curs 2016-2017 per a totes les xiquetes i xiquets del País Valencià. I clar, després d’haver-hi gaudit un bon estiu ple de vesprades amb els iaios; menjant aquell entrepà de xocolata mentre veies la televisió; fent la migdiada cada dia; gitar-te ben tard sense cap motiu; conèixer a aquells amics que, potser mai vas a tornar a veure i/o per als més adolescents, després d’haver-hi viscut el teu primer romanç d’estiu… Totes i tots, d’una forma o d’un altra tornem a la beneïda rutina.

Que encara que els nens i les nenes no ho diguin obertament, no sols els pares i les mares teniu il·lusió de tornar als horaris… Per cert, al vostre poble també faran un horari una mica estrany? Bé, d’això ja parlarem en un altre article que ara no es poden abordar tots els temes.

En fi, que ja comencen a escoltar-se les rodetes dels carros que fan tremolar la vorera, els brams dels més petits i d’aquella no tan petita que vol aparcar on no es pot. Perquè clar, al principi de curs tot són bons propòsits: que si no alçar-se tan tard, que si fer un bon desdejuni, que si preparar tots els dies l’esmorzar el dia d’abans, que si anar-hi a peu a l’escola… Fins que els maleits horaris tornen a fer de les seves i al final sempre acabem igual, fent tard a tots els llocs, amb els cabells per mig arreglar i amb el llibre de matemàtiques a casa perquè no hem fet la motxilla el dia anterior.

Així són els inicis de curs. Tot plegat ho volem tindre ben controlat i amb els millors propòsits per a no perdre comba. Fins i tot, trobo que aquest curs s’inicia amb 2.800 docents més i una mitjana de 22,7 alumnes per aula; a més d’estar ja convocades les ajudes d’escolarització per als menors de 0-3 anys. I com no, per als universitaris també hi ha noves beques, com per exemple les salarials.

Il·lusions renovades, sensacions a flor de pell, plors i somriures, anècdotes i tornar a veure als amics. Anar-te’n a viure a un altra ciutat, fer un Erasmus o una Leonardo… Per a molts i moltes aquest curs serà tan bonic com amarg. Amigues, conviure amb gent que no coneixes no és tasca fàcil, però de vegades paga la pena. I fer-te el teu primer ou fregit fora de casa de la mare, també.

Ací va, un bon consell que segur que ja vos han donat, però que a mi m’agrada moltíssim recordar: No ho abastis tot la primera setmana de curs, açò és molt llarg i els joc acaba de començar.

BON ANY I BON INICI DE CURS PER A TOTHOM!

Comparteix

Icona de pantalla completa