Mare, quin mal fem parlant valencià?

Estic recordant aquell anunci de televisió en què surt un pare conduint i el seu fill preguntant-li per què eren de l'Atleti. I pensant-ho bé, aquesta és la sensació que em produeix a mi tota aquesta polèmica. Preguntes, incògnites, deduccions que podria resoldre a base d’humor, però que molt al meu pesar, és ben dolent que persones que diuen ser del mateix país que tu estiguen atacant-te pel simple fet de saber parlar un idioma.
 
Sincerament, en aquest moment si fóra gallega o visqués al País Basc estaria més que cabrejada amb el govern central que no fa més que tindre autoodi cap al català menyspreant amb indiferència i passotisme el gallec, el basc així com altres llengües i dialectes.
 
Diuen que junts formem país però no volen escoltar la nostra veu. Cada volta que el senyor Joan Baldoví parla al congrés i diu veritats com catedrals d’altes, i Rajoy fa cares o carasses cap a les paraules dels valencians i les valencianes, te n’adones que realment és una provocació. En canvi, els nostres diners bé que els retenen. Per què no ens tornen els diners que són nostres? Jo voldria saber si els meus diners no parlen valencià, perquè si tant de fàstic tenen al meu idioma, igual de fàstic els hauria de donar els meus diners.

Tenen rancúnia contra la nostra forma d’expressar-nos, però en canvi bé que vénen a estiuejar a les nostres platges i, a més a més, encara els hem de donar les gràcies.
 
Nosaltres no som aquella part del cos on tothom pot defecar. Nosaltres som valencianes i valencians amb els nostres drets i deures. Amb la nostra cultura i tradició. Amb el nostre idioma i valentia per lluitar per ell. Perquè sí, jo sóc valenciana i parlo Català. Perquè no sóc catalana, però més m’estimaria viure a un país on ningú tinga por d’expressar-se  i estimar la seva llengua.
 
Els nostres iaios, les nostres mares, els tiets que no van anar a l’escola parlen valencià de poble i ben orgullosa estic que malgrat no sàpiguen dir paraules com “gairebé” o “aleshores” no tenen vergonya de res. Són elles i ells les nostres arrels que formen un camí de noves generacions. És a casa al voltant d’un bon arròs al forn on es critiquen i riem dels problemes.
 
Sota el meu punt de vista no entenc ben bé quina és la polèmica, ni tampoc entenc per què estan tan nerviosos per veure la nostra seguretat amb una cosa que s’anomena: CULTURA.

La cultura no resta, suma. Obri portes cap a un món millor. I res millor que finalitzar aquest article com va dir Ovidi Montllor:
 
“Hi  ha gent a la que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català.
Eixa és la mateixa gent a la que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

Comentaris

Neandertal Total Onil
4.

Ni som delinqüents per parlar un idioma oficial ni volem ser-ho.
Senzillament, des del punt de vista del poder, qui mana estableix el discurs dominant. I en el nostre cas han estat manant uns analfabets totals. Ara ve la qüestió delicada: per què la gent vota analfabets?. Facen apostes senyors.

  • 6
  • 0
Jordiet Elda
3.
Hi ha un problemas subjaent: Qui determina quines coses estan bé i quines coses estan malament? I, en el cas del català, també si l'¡anomenem valencià, com pense que amb basc i els gallec, si miren tota la legislació sorgida des de la Transució, está clar que els qui hio decidixen són els mateixos: els morts. Hia ha un drfet positiu, encara que rarament apliucat pels tribunals centrals de l'estat espanyol, que reconeix la cooficialitat de les llengïes i, a més, la no obligatorietat de parlar en castellà, encara que sí que ens calga entendre-lo.
Pot ser vos demanareu perquè he dot aixó dels morts: milt senzill: esta era la postura de Felip V i de la resta de reis absoluts que hen tingut, també era la postura majoritària dels governs no clarament d'esquerres (que només van existarf ans d'ara clarament a la República) i, sobre tot dels dos gran dictadores españols de segle XX; Primo de Rivera u Franco. L'opinió de Franco sobre este tema és especialment important perquè encara ens la van gravar a foc a molts de nosaltres, en les escoles.
El problema és que eixe pernsament de morys sembla ser el pensament de les forces de seguretat de l'estat, que, per desgràcia, tenen armes u, en compte d'agent de l'autoritat, pensen tindre l'aitorutat mateixa
  • 4
  • 0
Micalet
2.
Article interessant que cal repetir i repetir, ja que els que parlem català no som altra cosa que esclaus dels que parlen castellà.
Si som esclaus i estem en guerra contra un país que ens vol totalment sotmesos i sobretot parlant en castellà.
Cal fer despertar a la gent que viu al núvols i vota reiteradament als nostres enemics.
La nostra llengua te el mateix honor que les altres. Aquells que ens la volen malmetre no son altra cosa que uns sicaris malnascuts.
Respecte als nostres diners, els volen tots, serviran per a ells i les nostres necessitats els rellisquen, si fan un tip de riure i els fan servir per atacar-nos a nosaltres hi ha la llengua.
La perversitat dels representants de Castella no te límits.
Som nosaltres qui hem de defensar la nostra llengua, parlant-la arreu i amb tothom siguin del color que siguin, i pensin com vulguin. Si no ens entenen (molts o diuen sense ser veritat) se'ls diu bon vent i fins una altra, millor dit fins que l'hagin aprés.
El que després de tants anys de conviure entre nosaltres i no ha volgut aprendre la nostra llengua no mereix la nostra amistat. Son elements parasitaris enviats aquí expressament per enrunar la nostra.
  • 11
  • 0
Margantoni Altea
1.

Molta veritat hi ha ací

  • 6
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat