La possible victòria del Donald Trump no em sorprendria pas, atès que els ianquis crec que viuen dins d’una ampolla celestial, fora del planeta i sols els interessa el que passa dins de llurs fronteres i confonen l’univers amb el continent americà, considerant veïns els canadencs i la resta masovers.
Però n’estic convençut que el susdit èxit no té tant de perill per a les llibertats individuals dels ianquis com el risc que patim nosaltres sota el criteri democràtic d’estos aferrissats patriotes que s’anomenen “constitucionalistes”, de manera força simple, encara que tan sols defensen el text, institucions i la corrupció emparada per la Constitució de 1978.
L’anhel per gaudir un gratuït honorem ad ostentationem manté el valor d’aquesta Constitució com a obra magnífica de l’epopeia de la Transició. Burda visió que no repara (o calla) en la impossible reforma democràtica (ço és, per la majoria dels ciutadans) per qüestionar que les Forces Armades i no els Poder Públics hagen de ser els garants de la sobirania i l’ordenament constitucional (art.8), o que Madrid haja de ser la capital de l’Espanya (art. 5) o el paper de la Corona (Tit. II). Revisions blindades per a nosaltes i per a totes les generacions futures.
A més a més, les institucions en mans d’aquests constitucionalistes del 78 s’han cuidat de crear les lleis adients per a ultrapassar la protecció dels valors exalçats per aquell poder constituent, fins a l’expulsió de les llibertats individuals que els critiquen. I com a últim baluard també compten amb el Tribunal Constitucional fent de granera per esborrar tot intent de lliure expressió de la llibertat individual. Un Tribunal nomenat pels mateixos partits que defensen eixa Constitució del 78. Estem ben lligats i no hi ha pas cap sortida si tot continua igual.
Per exemple, el Tribunal Constitucional en ple (12 membres) ha decidit en el dia 22 de juliol passat no emparar el dret a la llibertat d’expressió dels dos condemnats per la crema d’una fotografia penjada cap avall dels Reis en la plaça Major de Girona el dia 13 de setembre del 2007. Confirma així la pena imposada pel Jutjat Central de l’Audiència Nacional i el recurs d’apel·lació de la Secció Penal de la dita. Pena, en principi de presó, però ràpidament substituïda per una de multa a la ridícula quantitat de 3 euros diaris, però de trenta mesos. Un total de la gens menyspreable suma de 2.700 euros per cremar una foto del Monarca.
La sentència compta amb tres vots contraris dels dotze. I està justificada perquè qualifica com a “discurs de l’odi” per negar el dret a la llibertat d’expressió dels condemnats, per suposar que la crema de la foto reial provocava als presents una bel·ligerància activa en contra de la Monarquia. Sorprèn la poca fe dels membres del Tribunal en l’autonomia de les llibertats individuals. Però no vull entrar en unes consideracions jurídiques que no considere existents. Ells van al que els interessa.
Però sí que tinc interès en citar la sentència del Tribunal Suprem dels USA (Texas versus Johnson) de 1989 que va conèixer la crema de la bandera als voltants d’una Convenció del Partit Republicà per un manifestant pacifista. Actes en contra dels símbols patriòtics ja havien obtingut la protecció del dit Alt Tribunal en 1943, en anul·lar la sanció als Testimonis de Jehovà que es negaven a jurar la bandera, o en 1968 al soldat que cremà llur cartilla militar en protesta contra la guerra de Vietnam.
En aquest cas, el manifestant pacifista havia de ser condemnat a un any de presó i multa per ultratge a la bandera, delit inclòs al Codi Penal de Texas. El Tribunal d’Apel·lació va anular la sentència, però va ser l’Estat de Texas qui va recórrer al Suprem, el qual confirmà l’absolució en base a considerar que castigar a qui crema la bandera per una finalitat política (o per expressar idees polítiques o filosòfiques) suposa negar justament allò que la mateixa bandera simbolitza de llibertat, que és essència del sistema americà.
Cadascú pot pensar el que vulga, però jo crec que és pitjor que governen els constitucionalistes del 78 que guanye Donald Trump la Presidència dels USA… En definitiva, les llibertats individuals d’expressió podran cremar els símbols de l’Estat com protesta.
