Doncs és a través dels mitjans de comunicació per on, majoritàriament, assistim a diari a eixa exposició pornogràfica de metonímies encadenades sense cap control ni sentit. I el cas del nou capítol de la crisi del PSOE ha provocat impagables declaracions esquinçades, les quals a més d’un li feien el mateix efecte intern que els terratrèmols finals de les mascletades.
És prou en posar-li la carxofa a, posem pel cas, la presidenta d’Andalusia, per corroborar eixa corrupció de sintagma i destrucció morfològica al temps que en cursiva i subratllat, regurgita per la seua gola, tota eixa mena d’improperis i construccions malsonants: “Compañeras i compañeros…”. Nyas coca! És possible que en menys de 20 segons, torne a desdoblar de nou, com d’un al·legat continu a la guerra i a no defugir en l’ímpetu d’agafar el ganivet per anar obrint camí en forma budells saltant per l’aire de militants de base, fills de represaliats pel franquisme, sindicalistes llaurats als anys 80 i altres subespècies proletàries.
No sóc la persona indicada per fer una anàlisi de la situació general del que ha passat aquesta setmana amb el partit. Però tinc l’opinió definida amb tant d’espectador passiu d’eixa mena d’aquelarre pel qual, milions de votants indefensos, confiant en albirar eixos valors tan amagats, assisteixen humiliats i agenollats a eixa mena d’ejaculació tortuosa que significa la defunció de la bèstia.
Això és el que significa aquesta BUKAKE: la mort definitiva d’una organització política paquidèrmica i pesadíssima que no ha sabut entendre l’evolució social i política d’Espanya dels darrers 30 anys. Car que, paral·lelament, els mateixos intèrprets d’aquesta escena negra de la nostra filmografia vital, ja hi són, megàfon en mà, amb el trillat i fastigós “compañeras i compañeros…” apel·lant de nou a una nova etapa de glòries a Espanya i a l’IBEX35 per tal de “cosir” les escletxes d’una camisa feta a retalls.
