Va ser cap a l’any 1707 quan es va produir la famosa “Batalla d’Almansa”. Els valencians deixàvem d’ésser qui fórem. Una batalla entre dues potències estrangeres va provocar la derogació dels furs del Regne de València i, en conseqüència, la pèrdua dels drets que amb tanta suor havíem aconseguit. Amb els Decrets de Nova Planta, perdérem la nostra essència, la nostra tradició, les nostres institucions. A més, se’ns privà també del nostre dret civil, el famós costum de València. També acabaren amb ell. No ens quedava res. No érem ni seríem més el que fórem, per culpa d’Almansa.
De debò “perquè fórem, som, i perquè som, serem”? No ho crec, això. El Regne de València passaria a ser una província més de la Corona de Castella. Per a bé o per a mal. Però, el més curiós és que Felip V va imposar a la força la nova planta. A més, va haver de cremar dues vegades la ciutat de Xàtiva i posar-li el nom de Sant Felip en el seu honor. Una crueltat. Encara hui dia es basen en aquesta famosa “Batalla d’Almansa” per a justificar que la Generalitat no té competència en matèries de Dret civil foral valencià. Un exemple d’això és la declaració d’inconstitucionalitat d’una llei legítima de la Generalitat que regulava el règim jurídic econòmic dels valencians. No hi ha Dret que valga, per a Espanya. I tot això també ve d’Almansa.
Per a Espanya no som un poble, som una “Comunitat” sotmesa als interessos de Madrid. No tenim identitat històrica perquè ens la furtaren ells mateixos a Almansa. No tenim dret a recuperar-la perquè ells no volen que en tinguem. Per a Espanya no som res. No som qui per decidir qui som, perquè no som ningú.
I direu, per què us estic contant aquest rotllo? És senzill. Tot el que està passant ara, ve d’Almansa. Que no tinguem un sistema de finançament just, ve d’Almansa. Que els valencians siguem un país pobre, ve d’Almansa. Si et pares a pensar una estona, tot els problemes que els valencians tenim vénen d’Almansa. El País no és País per Almansa. I és que, quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.
