Somnis

Totes les nits somiem. No sempre recordem què hem somiat. Hi ha un mecanisme que ens estalvia els records que genera l'onírica del subconscient perquè la memòria no se sobrecarregue amb coses que no han de pesar en la gestió del dia a dia. El cervell no pot prendre en consideració aquella part del nostre imaginari que té voluntat pròpia i li treu qualsevol indici de vocació per realitzar-se. Tot i que, de vegades, la impressió d'allò somiat, ens puga durar bona part de la jornada, perquè ens ha barrejat afectes, persones i situacions desitjades i absents. Afegim a la mecànica de les rutines, sense voler, una petita enyorança que ens ha tacat els gestos.
 
Però hi ha una altra classe de somnis. Aquells que voluntàriament configurem i mirem de cosificar amb una constant dedicació. Esdevenen motor i objecte d'aquell qui volem ser en el futur. I en molts casos és la realitat mateixa la que ens descavalca, la que ens fa desestimar aquell camí que té només la textura dels miratges. Posa raons on només hi havia il·lusions. Torna al solc del possibilisme allò que se'n sortia desmesurat de fantasies. I amb el temps fas un exercici de sentit comú o de pragmatisme o de conformitat i et dius que allò que has aconseguit, allò que ets, després de tot, no està tan malament. Que a la teua manera, també ets únic en el que fas.
 
Malgrat això, encara hi ha persones que tenen capacitat per tocar-te en aquell indret interior on encara ets aquell ésser original. Saben escriure't aquelles pensades ara llunyanes en titulars d'actualitat. En el meu cas només un parell. Dues persones conservades en el precipitat de l'estima. Que encara em veuen en tecnicolor quan jo ho visc tot amb l’inevitable i clàssic blanc i negre. Que creuen en mi quan jo sóc ja un versicle apòcrif en la fe d'aquell somni antic.
 
Però m'agrada el que veuen. És més, m'agradaria veure'm amb els seus ulls i identificar-me de nou en aquell adolescent que volia projectar la vida (la real i la imaginada) sobre una pantalla blanca. Crear corrents d’emoció per influir en els canvis que ens calien. No fer de la realitat una ficció que disfresse totes les tonalitats de grisos amb els que embolcallem l'ànima per preservar-nos del present, en una individualitzada i malentesa supervivència. 


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat