Incoherències

El perill de certes reflexions com la que jo encete ara és la generalització a partir d’un supòsit concret. Però de vegades m’he trobat coincidint —en llocs fins i tot que us semblarien insòlits per a l’exhibició de determinades proclames—, amb persones de conviccions abrandades que saliven més del compte quan parlen de l’avortament. El seu bagatge ideològic els situa clarament i incondicional en contra, mentre intenten augmentar el pes específic de la seua argumentació amb paraules com “assassinat”, “homicidi legalitzat”, i altres perles que, a l’alçada d’aquesta entrada, ja tots us haureu imaginat.
 
El que em sembla francament curiós és que aquestes mateixes persones, entrada la conversa en matèria, no dubten en resoldre els conflictes de la feina o de caire personals, de maneres ben expeditives, sense que els tremole la sensibilitat de les seues conviccions. No se n’amaguen de glorificar, per exemple, els mètodes disciplinaris a l’escola del franquisme per tal d’acabar de colp (mai millor dit) amb els “defectuosos” que ara miren d’amagar (diuen) rere els qualificatius que valoren els seus diferents graus de discapacitat d’aprenentatge, i que endarrereixen les ànsies d’acabar homogèniament un programa curricular pensat —en el seu cas—sense concretar diversitats.
 
També els he escoltat defensar la pena de mort per a “certs casos” —en el súmmum de la contradicció—, perquè és l’única manera de tallar de soca-rel el càncer de tanta violència i inseguretat al carrer. Ja no entrarem amb les solucions que exposen sobre la immigració ni el que pensen sobre la igualtat entre homes i dones ni el que farien amb la democràcia que, al seu parer, no causa més que problemes i mals de cap. Em faig creus en pensar com acceptarien ells finalment (i gestionarien posteriorment) la naixença de criatures generades en experiències diguem-ne espatllades.
 
Ja he dit al principi que les troballes concretes no poden generalitzar-se. De ben segur que hi haurà qui, des de la tolerància i la sensibilitat més exquisida, seran capaços de posar damunt la taula fets que permeten la discussió asserenada i la reflexió. Però ho vinc a comentar perquè em desconcerta, si més no, la resta d’apunts que en fan dels seus principis sobre les “lleis naturals” i que casen tan malament amb aqueix “darwinisme” tavernari que incoherncia la defensa del viure per als que encara no hi són i ignora els qui ja tenim patint ben a prop.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat