Emmerdar, d'això va tot

La dreta d’aquest país, a falta de coses més profitoses, ha decidit convertir l’espai de les Corts, en una “aula” improvisada on demanar la defensa de la seua burrera cultural. Malgrat que, a aquestes alçades de la seua trajectòria, ells i la cultura són un oxímoron de proporcions mítiques, encara s’entesten en voler prendre en consideració debats superats per la ciència i les universitats, que en fan de seu reconeguda, de moment. I sempre pegant-li la volta al mateix nano: la unitat lingüística. Quant de rèdit polític han de trobar-li encara entre l’analfabetisme i l’autoodi!
 
És cert que tot és una estratègia de distracció. Veure’ls, per exemple, en aquella impagable imatge, sostenint la senyera, ja ho deia tot. La metàfora era total: tapar-se les vergonyes de l’espoli amb què ens han sotmès als valencians amb una identitat que mai no han defensat. En la comptabilitat de les seues accions envers la ciutadania que diuen representar només cap la divisió. La suma és només per a quan cal tancar l’exercici econòmic dels seus beneficis particulars. Com que els seus projectes ja no convencen ningú, com que estan patològicament incapacitats per generar idees que puguen fer progressar el bé comú i fer net en aquell cau de raboses que són, remenen el pou dels instints més baixos.
 
Hi ha vegades que en escoltar-los se’m trenca la corretja que em prem el cos a la cintura de la pau. I no puc deixar de manifestar la meua indignació pel paperot que la dreta hipòcrita, intransigent i extremada, continua fent ara mateix, inoculant a poalades el verí de la irracionalitat en la nostra societat. Perquè es pot ser de dretes. Però cal renunciar, per aquest motiu, a la intel·ligència i a l’honestedat?
 
Ja fa temps que han decidit que tot s’hi val. Els veus obrir la boca exigint el que ells mai de la vida han sigut capaços de donar i em fa venir ois. Però hui no vull callar-m’ho, ni que siga per afegir-me a les veus que diuen que tot no s’hi val. I que aquest ús tan mesquí de la política porta ja implícit el descrèdit de qui així la practica. Per mi, que es queden a l’infern de l’oposició per una eternitat de legislatures. 


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat