Futurs que viatgen en tren

Cada dia des de fa uns mesos, òbric els ulls a les sis del matí per a endinsar-me en el que podria estar considerat una ‘gran aventura’: ‘Benvinguts al tren de rodalies amb destinació: Castelló de la Plana. Aquest tren realitza parada en totes les estacions del seu recorregut’.

A diari, com jo, centenars d’estudiants ens desplacem des de València fins a Castelló en la línia C-6 dels trens de Renfe per a estudiar a la Universitat Jaume I per raons diverses: notes de tall inferiors, major nombre de carreres per a triar, o simplement per gust.

Al setembre de 2015 va començar la primera fase de les obres del Corredor del Mediterrani, en la qual es va implantar un tercer carril. Per a esmenar les molèsties causades, Renfe va posar a disposició dels clients uns autobusos complementaris en substitució dels trens suprimits.

Fa un parell de setmanes van acabar aquestes obres i l’esperat 12 de novembre de 2016 van tornar a establir-se els trens habituals amb viatges més curts i horaris més còmodes. O, almenys, això és el que ens van prometre i el que tots esperàvem. Per a la nostra sorpresa, per si no visquérem prou sotmesos a la tirania del temps degut a la societat en què vivim, arribar a classe a l’hora que toca s’ha convertit en una tasca quasi impossible.

Trens lents, impuntualitat, parades més llargues de l’habitual, retards, etc., estan convertint cada dia en una lluita per aconseguir que, a l’arribar a classe, el professor t’òbriga la porta i et deixe seure.

Mentre la major locomotora dels monopolis d’aquest país continua ignorant les nostres queixes i peticions, nosaltres continuem lluitant perquè el tren dels nostres somnis, no se’ns escape.