Sóc militant del Bloc al col·lectiu d’Ontinyent, i al llarg dels meus pocs catorze anys de militància ja he conegut l’existència de tres corrents al meu partit.
En primer lloc, el BES, un corrent encara vigent, encara que ningú no sap ben bé si compleix els requisits per a seguir ser corrent ara per ara. Després va aparèixer Bloc de Progrés, que es va dissoldre ràpidament coincidint amb els canvis d’equilibris a l’Executiva Nacional del Bloc.
Ara ha nascut Bloc i País i no és com en altres ocasions, cap casualitat. Som un corrent que cristal·litza com a tal després d’haver recorregut junts els darrers 2 anys. A diferència d’altres grups (corrents o sectors) al si del Bloc, no som uns amics que hem crescut junts a les joventuts o als col·lectius del partit i que ens uneix més l’amistat o l’edat que la coherència ideològica, la visió del futur o l’estratègia. Tampoc no som un corrent que vol imposar un sistema de quotes de repartiment de poder com hem vist en el passat recent. El corrent Bloc i País és molt tranversal en tenir gent de totes les edats i condicions i, a més a més de moltes comarques arreu del País Valencià.
Val a dir per als que no estiguen molt al dia en política orgànica, que un corrent assumeix els estatuts i els valors del partit a què pertany per defecte i per això no cal que repetim cada volta que es parla d’ell que és feminista, progressista, inclusiu, que lluita per la justícia social i per atendre a tota la xarxa social que suposa la gent més necessitada al nostre País.
El que sí que fem com a corrent és posar l’accent en allò que nosaltres trobem que cal fer i no és altra cosa que no perdre de vista que l’actuació de totes les nostres polítiques tant als àmbits municipal com de País, han d’estar executades des del prisma del valencianisme polític o nacionalisme valencià i fent valer a tota la nostra gent, tant els que estan en l’actualitat a les institucions, com totes les militants i militants de base, que des de fa molts anys han estat a les trinxeres de la lluita política en un país on ser nacionalista mai no ha sigut fàcil.
Som corrent en vocació de deixar de ser-ho perquè això voldrà dir que no cal que existim com a grup organitzat al Bloc i per extensió a la Coalició Compromís, en la qual estem a gust i volem seguir estant-ho en el futur sense ingerències exteriors que ens afecten en les relacions dels nostres socis actuals.
Seguirem lluitant per fer escoltar la nostra veu al Bloc i a la Coalició Compromís, recordant què deia Estellés: “Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això son banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si nó s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.”
